M'ha agradat molt assistir a l'Ebrebloc. Sóc un pèssim tortosí que manté un mínim fil amb el seu poble gràcies a la xarxa, la qual cosa vol dir, cada dia més, gràcies als blocs que parlen de les Terres de l'Ebre.
M'ha agradat molt retrobar persones que feia anys i panys que no veia, fins i tot coneixences de la infantesa, com la Comedianta Tortosina. I d'haver vist la cara que fan persones de les que tenia notícies i que em transmetien bones vibracions, com el Manel Zaera. Ni que sigui per això, ha valgut la pena la matinada i els cent quilòmetres i escaigs d'anada i els cent quilòmetres i escaig de tornada, atracament d'Aumar inclós.
Em sembla que he aprés algunes coses. No moltes, però algunes. Com a mínim, m'ha fet despertar la mala consciència i he tornat a actualitzar aquest bloc, que estava mort, segons la interessant definició que es va presentar dissabte. Un, que participa en un programa de ràdio sobre noves tecnologies, i que escriu aquí i allà sobre el tema, tenia el bloc abandonat... En fi, en casa del herrero...
Em van fer molta gràcia les intervencions dels polítics que van venir a la trobada. Van repetir els tòpics de tota la vida, al menys de la curta vida d'internet. Aprofito per recomanar a les persones que escriuen els discursos dels polítics que es posin al dia en matèria de tòpics. Els que vam sentir dissabte ja eren antics fa deu anys. Em sembla que tenim dret a esperar tòpics que almenys siguin actuals, no?
Finalment, considero que el moment més sublim del matí va ser quan un dels polítics va demanar una espècie de registre o de control contra les intoxicacions anònimes. De veritat: l'acudit és sensacional i sé apreciar el seu humor. El problema és que les intoxicacions, tot i ser un mal assumpte, són preferibles a la censura. A més, mentre les intoxicacions siguin tan transparents i de tan baix nivell s'ha de ser una autèntica ànima de càntir per no veure d'on ve la pedrada.
En tot cas, si el polític al·ludit ho vol, se li poden fer arribar les adreces dels blocs anònims i intoxicadors que manté el seu partit.
Gràcies novament per convocar l'Ebrebloc i per deixar-me no tan sols assistir, sinó donar una mica d'espectacle. Si algú s'anima a preparar una segona edició, que compti amb mi per tot allò en què pugui ajudar i estigui a la meva mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada