divendres, d’agost 27, 2010

La hipocresia del top manta

Vagi per endavant que els botiguers tenen tota la raó quan es queixen de la competència deslleial del top manta. Tinc les meves recances sobre els comerciants que consideren que els “manters” els treuen clients (què deuen vendre, em pregunto). Però pagar impostos, lloguers, nòmines i altres despeses d’explotació, com fem tots els que tenim una empresa, et permet si més no protestar amb propietat.

Una altra cosa és que el conflicte que aquest estiu han viscut Calafell i el Vendrell, a més d’altres pobles que han fet pactes amb els “manters”, però han tingut la sort de no sortir als diaris, hagi posat en carn viva algunes de les hipocresies de la nostra societat.

Hipòcrites principals els partits polítics, que critiquen des de l’oposició el que fan quan governen: que siguin pobles diferents és un mer detall tèc-nic, com podran entendre. Hipòcrites els que demanen mà dura i mesures contundents, però a l’hora de votar les reformes legals necessàries eviten mullar-se, no fos cas que els prenguessin per fatxes. I hipòcrites, de la varietat exhu-berant, els polítics que obren el miracle de repicar i anar a processó, aprovant des del govern la tolerància amb el top manta i manifestant-se en contra al carrer.

Hipòcrites certs responsables (?) públics que no mouen fitxa fins que tornen de vacances. I hipòcrites alguns directius de les organitzacions de comerciants (casos molt puntuals, afortunadament): un no sap si són pitjors els que no hi ha manera de saber on tenen la botiga o els que carreguen les tintes perquè es volen dedicar a la política i s’han de donar a conèixer.

Hipòcrites, per descomptat, els que compren al top manta.  Són els que mantenen dempeus aquest negoci il·legal. I alguns es pensen encara que fan una obra de caritat.

Si em permeten ser políticament incorrecte, trobo que els menys hipòcrites de tots són els ajuntaments que han decidit deixar-se de ficcions i agafar el toro per les banyes. Ja sé que a tots ens és igual qui té les competències. Però amb el degut respecte per aquesta opinió, no sé si a un ajuntament podem demanar-li efectivitat contra màfies internacionals o que expulsi immigrants il·legals. I mal que mal, els alcaldes del Vendrell i de Calafell han evitat l’espectacle indecent de les corredisses pel passeig marítim, que feia de tot llevat de bonic.

Un espectacle gratuït, per cert, perquè el dia que algun “manter” és detingut, l’interessat surt lliure per la porta del jutjat (i torna de cap al passeig marítim) abans que la policia acabi de fer els papers de l’arrest. Això si és que no passa com al Vendrell l’estiu passat i els compradors es giren contra la policia i els agents, per evitar desgràcies majors, es deixen estomacar mentre els arriben reforços.

Em sembla fantàstic que els ajuntaments “retornin a la legalitat”. És el que toca, però allò realment rellevant no és que s’hagi arribat fins aquí, sinó que hagi calgut arribar-hi. Ara, esperem que les mesures anunciades no siguin gests de cara a la galeria, que també podria ser.


Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", del Penedès (27-8-2010)