Londres, una gran ciutat

Me'n vaig uns dies de vacances. No crec que pari el bloc durant tots aquests dies, ja que això d'Internet és un verí massa dolç. Marxo amb el portàtil a la maleta, perquè ja fa anys que tinc aquesta imperdonable mania: quan viatgem mai sabem si haurem de menester un raconet de disc dur. Certament es pot tibar de cibercafés, biblioteques... Però jo que tendeixo a enrollar-me bastant quan escric (sobretot aquí, que és on m'explaio), no en tinc prou amb uns pocs minuts.

És igual, només volia comentar que, malgrat la crisi, val la pena fer un petit esforç per desconnectar-se, si més no geogràficament. Canviar d'aires va de maravella sempre. Però en especial per als que ens consta soltar-nos de la vida de cada dia. És un costum que també vaig agafar fa anys. Si em quedava aquí, no aconseguia fer realment vacances. I no oblidem que les vacances no es van inventar exactament per a gaudir-ne, sinó per a recarregar bateries. És a dir, amb un concepte molt clar de descans.

Jo això del descans actiu no ho he acabat d'entendre del tot mai. Bàsicament perquè no m'agraden aquests viatges en què es recorren milers de quilòmetres i visiten centenars de monuments en una setmana. Naturalment, a toc de xiulet. Però sí que penso que s'han de fer coses diferents de les que fem habitualment, sobretot si el gust pel "panxing" ens dóna per a un dia o màxim dos de fer el gos. És a dir, es pot no parar sempre que sigui al ritme que a un li vingui bé.

És més, a mi no em preocupa excessivament repetir visita a un lloc que m'hagi agradat i, lògicament, que encara m'ofereixi alguna cosa nova per descobrir o gaudir. És el cas de Londres, on me'n vaig uns dies. És una ciutat magnífica i molt difícil d'esgotar. Però m'agrada tant que, tal com he escrit aquí al bloc en alguna altra ocasió, encara que sigui repetint, em posa de bon humor.

Em passa el mateix amb Berlín, tot i que la capital alemanya la sovintejo bastant menys. Són ciutats que et fan sentir bé pel simple fet de ser-hi. No et cansen i sempre et queden ganes de tornar-hi. És clar que els vols de baix cost faciliten molt les escapades. Amb els preus que tenien els avions fa només quinze anys era boig pensar que un se'n podia anar tres o quatre caps de setmana a l'any a Londres. A Londres, com a qualsevol altre lloc, s'hi anava un cop a la vida, ja que posats a gastar bastant, millor, per definició, anar a veure coses noves.

Parlant de calers, Londres té fama de ciutat cara. És una fama justificada..., a mitges. Una ciutat tan cosmopolita ofereix certament els atractius més sofisticats que ens puguem imaginar. Però hi ha una pila de coses que es poden gaudir completament de franc. Ja no entro en què les principals activitats que fan el 99% dels turistes arribats a Londres no costen un cèntim. De moment no cobren entrada per veure el canvi de guàrdia al Palau de Buckingham, per fer-se la foto al costat del Big Ben o per visitar el British Museum.

Però hi ha moltes més coses que no costen ni cinc. Passejar pels carrers del centre o per algunes barriades una mica més "perifèriques" és una autèntica delícia. Jo ja vaig confessar aquí que un lloc de Londres que em té el cor literalment robat són els jardins del col·legi d'advocats. Fins que no ho veus no t'imagines que al centre d'una ciutat, a tocar d'uns carrers sorollosos i plens de trànsit, hi pugui haver tal oasi de pau.

És un gust que se m'ha anat ampliant, més o menys per aquella mateixa rodalia, a la zona del Covent Garden i els voltants de Sant Martin on the Fields (una església on es fan concerts magnífics a càrrec d'una orquestra de fama mundial que porta el mateix nom). En aquest darrer cas, estiro el perímetre fins arribar a Trafalgar Square o a Picadilly Circus, tot passant per Leicester Square i Swiss Cottage. Un "descobriment" dels dos o tres darrers anys ha estat Regent Street, un carrer amb botigues esplèndides (més aviat per anar a mirar que per anar a comprar, tot i que abunden les sorpreses positives) i on, a diferència d'Oxford Street, es pot caminar sense que et porti pels aires la gentada. Com a "annex" a Regent Street, també és magnífica la zona de petits carrers de Carnaby.

Consti que estic citant indrets d'allò més cèntrics. Això, per entendre'ns són la plaça de Catalunya i les rambles de Londres. Si estenguessim el radi (o les zones del transport públic) trobaríem encara més atractius. La zona de Greenwich també és de les que trobo molt interessants i, per a qui pugui interessar, cau just al límit de la zona 2: les zones 1 i 2 són les que tenen abonaments adequats per a turistes.

Però una atracció insòlita i absolutament gratuïta és la que es veu a la foto que hi ha al principi d'aquesta entrada. Està feta des de la Tate Modern. És una antiga planta generadora d'electra que ha estat convertida, sota la marca Tate, en un centre d'art contemporani. De la versió més extrema, per més senyes: tingueu present que l'exposició temporal principal que s'hi pot veure ara mateix és una esquerda. Sí, una esquera immensa "fabricada" per a l'ocasió.

Però si no us va aquest art, és igual. Aneu a la cafeteria i preneu un café o un té. El finestral val la pena. És una finestra panoràmica, amb vidre des del sostre fins al terra i uns vint o trenta metres d'ample, que ofereix una vista espectacular de la catedral de Saint Paul, del Milllenium Bridge i de tot aquell tram de façana fluvial del Tàmesi. De totes les vistes noves que ofereix avui Londres és potser la més espectacular i ja aviso que la foto que he penjat aquí no li fa justícia.

No obstant, no cal que us gasteu ni el preu d'un café. Unes dues plantes més avall d'aquesta cafeteria hi ha una sala que reprodueix el finestral i ofereix un sofà al visitant. Com a mostra d'art em sembla una idea que pot sembla pocasolta, però és una gran idea: posar un sofà per contemplar un gran paisatge urbà. No és fàcil trobar aquesta saleta, ja que els pisos de l'edifici no van "acompassats" pel que fa a ascensors i escales. Més aviat haurieu de buscar per les escales. Tot i que no és fàcil de trobar, val la pena.

I ara us deixo, perquè m'he entusiasmat en excés parlant de Londres, sense pensar que hauria de començar a passar cap a l'aeroport. Bones vacances!