dimarts, de desembre 04, 2007

"Vis à vis" intel·lectual amb Daniel Closa

Aquests darrers dies he tingut un interessantíssim "vis à vis" intel·lectual amb Daniel Closa, autor de centpeus, un dels meus blocs de capçalera. Li vaig demanar ajut científic en un tema que volia tractar al petit espai d'història que faig a Calafell Ràdio. Per resumir, és una història de romans i de les habilitats militars que van fer a Roma l'ama del món.

El tema és el de menys. A qui li importa a quina velocitat caminaven les legions romanes, per exemple? Però l'experiència ha estat molt gratificant. Jo he aprés un munt de coses, que no considero inútils en absolut. No ho dic perquè hagin de sortir a un programa de ràdio. És que la història sempre ensenya coses. Fins i tot quan no ensenya res, ajuda a posar les coses en perspectiva. Ens permet, per exemple, veure que hi ha coses a les quals donem una transcendència com si ens hi anés la vida i que resulta que ja els passaven als nostres pares, als nostres avis i als nostres avantpassats de fa vint segles, sense que ningú prengués mal o s'estripés les vestimentes.

La millor part ha estat comprovar com les noves tecnologies faciliten compartir la curiositat i el gaudi d'aprendre pel fet de saber. Simplement perquè sí. El que buscàvem se'ns ha resistit bastant, però aquest era l'al·licient. Emmig de les obligacions professionals i familiars i de la manca de temps per això o per allò, hem trobat raconets per satisfer la curiositat i, a la vegada, disfrutar com a animals mentre empaitàvem les dades que se'ns escapaven.

D'un fil inicialment molt prim, hem acabat compartint gairebé una visió panoràmica del món antic. No puc deixar d'admirar-me, malgrat no ser novetat, que tot plegat ho hem fet dues persones que només ens hem vist la cara una vegada (a la presentació del llibre del Daniel a Roquetes). Internet ens ho ha posat fàcil (potser per telèfon no hauríem arribat ni a trucar-nos, qui sap). Però cal dir que la societat del coneixement no és únicament la seva base tecnològica. És l'afany de saber, la curiositat inquieta, el no quedar-se amb la primera moto que t'intenten vendre...

D'aquí a uns dies, ja ho avisarem, el Daniel participarà en el programa d'històries curioses de Calafell Ràdio. Si ho escolteu (podeu fer-ho per Internet), ja us n'assabentareu de tota la pel·lícula. Jo, ara, només puc donar les gràcies al Daniel per les alegries que m'ha donat aquesta batalleta de coneixement que hem compartit.

3 comentaris:

Dan ha dit...

Gràcies a tu Toni. Tot plegat ha sigut d'allò més interessant i instructiu. Una bona mostra de les utilitats de les noves (i no tant noves) tecnologies.

Anònim ha dit...

Hola amic Toni, me sembla prou interessant el tema que aquí ens deixes entreveure, per una propera cita.
Per cert, que ha passat avui, esperava poder escoltar el motiu de per que la cadira elèctrica va ser cosa de una empresa elèctrica, i al hora de costum que sols fer el teu programa sols hi tenien musica i altres noticies.
Ja em diràs quelcom ha passat o si be el faràs un altre dia.
El enllaç on te vaig poder trobar-te era de poesia, tot el contrari al teu estil.
Saludos del tortosí absent.

Toni Gallardo ha dit...

Tortosí absent

Hi ha hagut una concatenació de factors. Una malaltia a la ràdio i la coincidència que jo tenia una qüestió de treball ineludible. La malaltia a la ràdio ha impedit que es pogués enregistrar prèviament.

Això a vegades passa i a un mitjà local, amb els recursos molt justos, és més difícil de resoldre.

Confiem reprendre el tema aquest dijous vinent.