Tornen a trompetejar els mitjans de comunicació la música de la multa més alta de la història. Estem parlant d'Ascó 1 i de l'increïble episodi d'una fuga de partícules radioactives i dels més increïbles silenciament i ocultació. De vegades, un es pregunta què s'ha de fer en aquesta vida perquè les coses tinguin conseqüències. Conseqüències reals i significatives, no teòriques sancions espectaculars que no constitueixen ni una rascada a la pintura dels responsables.
No ho dic perquè el ministeri d'Indústria ja hagi rebaixat de 22 a 15 milions d'euros l'import de la sanció que proposava el Consell de Seguretat Nuclear. Ni ho dic per les rebaixes que hi haurà, fruït dels recursos administratius i judicials. Ni tan sols pel percentatge de la facturació del benefici de l'empresa explotadora (l'Associació Nuclear Vandellòs-Ascó) que signifiqui la sanció, sigui quin sigui el seu import final.
És que n'hi ha prou de repassar els beneficis que van tenir el passat 2008 les empreses propietàries d'aquesta associació: el benefici net d'Endesa va ser de 7.169 milions d'euros i el d'Iberdrola, de 2.860 milions. No he volgut treure el percentatge perquè no m'agafi mal de panxa, però qualsevol persona, armada amb una calculadora, pot arribar a les conclusions pertinents. Sort que la crisi ha fet caure el consum elèctric.
El que deia al principi: ni una rascada a la pintura. Poc més es pot dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada