Un volcà, o l’enèsima vaga dels controladors aeris, posa contra les cordes el trànsit aeri mundial. Si deixem al marge la crisi i totes les seves derivades, no em semblaria un mal resum de 2010. La història de les cendres del volcà té el seu punt exòtic (un simple volcà, va titular un diari madrileny, extranyat com la majoria de nosaltres, suposo), però no és en absolut una anècdota, perquè fa palesa l’extrema vulnerabilitat d’unes societats modernes basades cada dia més en els avenços tecnològics. Els exemples són abundants.
Basem la nostra economia en produir on sigui barat (i en consumir a qualsevol altre lloc), però un temporal fa intransitables unes autopistes i carreteres convertides en artèries vitals perquè tot funcioni. Comptem amb tota mena de comoditats a casa nostra, però un tall de subministrament elèctric les converteix en rampoines inútils. Hem crat sistemes de transport que ens permeten anar pràcticament a tot arreu, però una vaga d’un col·lectiu minoritari ens deixa penjats en el racó de món més inoportú.
Hi ha paradoxes sorprenents de veritat. La informatització i automatització d’alguns serveis se suposa que havia de servir per a no dependre del factor humà. Però llavors estem en mans d’uns pocs tècnics que gestionen aquests sistemes. No cal que es declarin en vaga. N’hi ha prou amb uns quants casos de grip (no de la que agafen els controladors espanyols i que es cura miraculosament via Guàrdia Civil).
O això si no passa com aquella gran apagada a Barcelona de fa uns anys, quan les xarxes que han d’encaixar i amortir les incidències, en realitat van propagar l’avaria fins convertir un desastre normal i corrent en una autèntica catàstrofe.
Tenim una dependència absoluta dels subministraments energètics i dels conflictes laborals. Però episodis com aquell del volcà, o el del tsunami de fa uns anys, ens recorden que també estem a precari davant de fenòmens naturals. O d’alguns causats per la malícia humana, com els incendis forestals provocats. És molt dutbós que la nostra imprevisió davant de situacions així es degui a la ignorància. Més aviat es deu a una idea errònia sobre el fet que l’excepcionalitat de determinades circumstàncies fa que resulti caríssim prevenir-les. O preferible abordar-les (sovint malament) el dia que es produeixin.
Però si alguna lliçó hem de treure de qüestions com el canvi climàtic és que el que abans passava molt de tant en tant, ara pot ocórrer en qualsevol moment i de forma freqüent. Naturalment, aquest plantejament no pot obviar que hi ha una manca d’inversió en les xarxes de les quals depenem tant, que explica molt més que el mal temps i altres històries el que realment passa.
Publicat a www.calafell21.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada