TV3: espanyolització o funcionarització?

TV3 va acabar el 2008 amb males notícies d'audiència. Fa molt que la nostra televisió va perdre el lideratge d'audiència que havia tingut durant una part important dels 25 anys que, també el 2008, va celebrar. Fa temps que va caure al segon lloc. I al tercer. Aquest passat desembre, hi havia algun símptoma de recuperació, no gaire més que un parell de dècimes en el share. Tot i que no és per tirar coets, si més no el moviment de números no anava aquesta vegada cap avall.

Hi ha un cert lloc comú, creat i fomentat per sectors independentistes, que atribueix aquesta davallada a l'espanyolització de TV3. Hi ha veus i plomes que hi veuen una mà negra en l'actual govern de la Generalitat. Segons aquestes tesis, el tripartit, o si més no una part d'ell, voldria "destruir" el projecte a base de carregar-se deliberadament l'audiència. "Espanyolitzar-ne" els continguts o la visió de l'actualitat no seria, sempre segons aquesta línia de pensament, un fi per si mateix, sinó un instrument per fer desertar l'audiència.

Lògicament, com que al govern de la Generalitat hi participa la principal referència independentista del país, els sustentadors de la idea han de retreure-li a ERC que tals coses passin sota els seus nassos. Que no pinten res, vaja. No crec ni que es tracti d'alguna petita lluita per assolir un raconet dins del món independentista, ni que algunes persones contra algú viuen millor (estic segur que hi haurà independentistes que pairien malament la independència; què faran sense tenir a Espanya com a papus?). No. És simplement que si un independentista manté la major, es veu pràcticament obligat a menjar-se la derivada, llevat que vulgui quedar-se sense arguments davant dels espanyolitzadors de debó. Ja saben. Ah, no us agrada? Doncs feu-li saber als vostres, no?

Jo crec poc en conspiracions i no sé fins a quin punt el PSC, que és el "responsable natural" d'aquest supost procés, li interessa carregar-se l'audiència de TV3. Recordo les seves llàgrimes durant la llarga etapa del pujolisme, quan no tocaven cuixa als mitjans de comunicació de la Generalitat. Ara que és "seva", se la volen carregar?

Una altra cosa és que es prenguin males decisions, perquè els nomenaments directius no s'han clavat o perquè algú hagi volgut fer certes neteges per poder col·locar als seus (com han fet, fan i faran tots els partits que arriben al poder). Hem d'admetre que els canvis efectuats, en particular a Catalunya Ràdio, s'han estat fet, no d'ara sinó en els darrers cinc anys, de forma manifestament millorable. Alguns, sospito que pensats amb el fetge.

A més, no caldria oblidar el relaxament amb l'ús del català que s'observa de tant en tant a TV3. Però sobretot, el català horrorós que en ocasions s'hi parla, inclosos els informatius. Si algú vol veure-hi conspiracions, la forma en com alguns periodistes i presentadors destrossen l'idioma li pot ser d'utilitat. Igual és que l'autèntic projecte és carregar-se la llengua, en favor d'un pseudo-catanyol.

D'altra banda, és evident que la "catalanitat" de TV3 pot experimentar fluctuacions en funció del grau de nacionalisme del govern de la Generalitat. Una altra qüestió és si l'espanyolització de continguts, actituds o de línia informativa té incidència en el nivell d'audiència. Sense negar la possibilitat, considero que és molt discutible.

Naturalment, un espectador delerós de continguts "espanyols" o "espanyolitzats" és, gairebé per definició, un espectador perdut per a una televisió catalana. Telecinco, Antena 3 o la pròpia TVE, atendran molt millor la seva demanda. No hi ha color. Quin canal pot sintonitzar un espectador que vulgui una televisió catalana? No hi ha gaires opcions, llevat de les locals. En ràdio, els oients desencisats de Catalunya Ràdio han pogut trobar refugi a RAC-1. Quin recer equivalent té l'audiència de Televisió de Catalunya?

Em permetran afegir la meva opinió personal. Jo no vull una TV3 antropològica en què els telenotícies s'obrin amb aplecs de sardanes. Vull una TV3 que m'expliqui el món en català. L'òptica catalana també vol dir que l'actualitat de Catalunya ha de ser preferent. Però remaríem contra corrent si ignoréssim la cançó de la globalitat del món actual. Pel que fa a Espanya, ens agradi o no, el que es cou a Madrid continua no sé si interessant-nos, però sí afectant-nos, si és que aquest és el problema.

Algú s'ha parat a pensar per un moment que si TV3 perd audiència no és perquè sigui més o menys catalana, sinó perquè ha perdut qualitat? Perquè ja no fa trempar els espectadors? Perquè està tan acomodada i viu tant dels èxits passats que no té esma per recuperar-se? Perquè és una televisió apalancada i funcionaritzada?

Em sembla que la creixent funcionarització de TV3 (que tampoc ha començat amb el tripartit) té més a veure amb la caiguda d'audiència que la presumpta espanyolització i els seus discutibles efectes. L'èxit de vegades té aquestes conseqüències. El model públic, també. No és obligatori, és clar, però passa sovint. El relat de les incidències que justifiquen aquesta idea seria llarg, però per no cansar, crec que es poden posar un parell d'exemples prou il·lustratius.

Aquestes passades festes de Nadal, TV3 ha donat vacances, com és tradició a la casa, als seus programes de màxima audiència. "Els Matins", "Ventdelpla", "El Cor de la Ciutat"..., han desaparegut durant prop de tres setmanes de la pantalla d'una televisió que s'està quedant sense espectadors. Algú ho entén?

Es podria argumentar que la demanda de televisió en època nadalenca és diferent. Es podria argumentar que els programes diaris són agotadors i necessiten algun descans de tant en tant (no sé si és el cas de la ficció, però podríem acceptar-ho). Es podria argumentar una qüestió de costos, si molt m'apuren. Però estem segurs que es tracta d'algun d'aquests arguments? Estem segurs que no és que l'empresa i els seus professionals estan tan acomodats que consideren que fer per sistema vacances com si fossin nens d'escola és el més normal del món? Que els importa ben poc que el negoci que els paga tan generosament es vagi enfonsant de mica en mica? Sé que el que dic és dur, però jo també he treballat en una televisió pública i sé el peix que s'hi dóna.

A mi ja em sorprén poc que els presentadors dels telenotícies de TV3 o el propi Josep Cuní no es perdin ni un pont. Em queda el dubte de si s'alternen perquè van de dos en dos com la guàrdia civil o de si ens quedaríem sense informatius si fos per ells, que preferirien marxar de festa. És més, encara recordo l'11-S. Mentre una periodista llavors de base que era a Nova York de vacances es va posar al front de la situació, pagant-se ella les trucades del mòbil particular, cap de les estrelles de la casa va acostar-se a Sant Joan Despí per si eren necessaris els seus serveis. Només Carles Francino va trucar per si calia, però tampoc va insistir-hi gaire. Era la notícia del segle, la més important que segurament donaran mai. Però també era dia de festa. Per cert, l'avui denostat per alguns Antoni Bassas va presentar-se a Catalunya Ràdio sense que ningú li ho demanés i va posar-se al capdavant del programa especial que es va improvisar. El que són les coses.

En definitiva, em sembla que hi ha molts factors que expliquen la pèrdua d'audiència de TV3 i no ens hauríem de quedar amb la que més gràcia ens faci o més convingui als nostres interessos.