M'agradaria dir alguna cosa davant les eleccions de diumenge. No es tracta de recomanar el vot. Cadascú és ben lliure de fer el que vulgui i jo, potser pel meu passat com a periodista, me'n guardo prou d'explicar-ho quan pretenc fer comentaris d'actualitat.
De fet, n'hi hauria prou amb ser honrat. I si estiguéssim a Estats Units, l'honradesa estaria en explicar què voto jo i a continuació comentar el que fos. Així tothom podria posar en perspectiva allò que afirmés i en cap cas podria fer-ho passar com a veritat de fe. Ja saben, allò del bou i la bèstia grossa. Però el factor cultural no és menyspreable. Aquí, dir què voto m'encasellaria automàticament i les meves protestes d'honradesa no les escoltaria ningú. Deu ser que allò que, a banda d'honrat s'ho ha de semblar, ve de la nostra cultura mare.
Si d'alguna cosa serveix, només puc al·legar en la meva defensa que el meu esperit crític es manifesta més que mai en les meves creences (o en la seva falta, altrament anomenada escepticisme). Si algú es pren la molèstia de repassar els textos d'aquest bloc, ja haurà observat que tinc relativament poques manies. No obstant, suposo que les persones que ens embarquem en aquestes qüestions ja tenim assumides un seguit de coses. I si no, pitjor per a nosaltres.
Escric sovint sobre política perquè m'agrada i perquè sospito que trobo a faltar escriure-hi als diaris. Tot i que en una etapa de la meva vida com a periodista vaig arribar a avorrir la informació política, ara he retrobar el gust per la cosa. Però gràcies a que Internet em permet la possibilitat de dir el que penso de cada cosa, sense cap altre límit que el que em vulgui posar jo. No saben vostès la felicitat que això representa. I com deia fa un parell de dies, com que no visc d'aquest bloc, m'importa l'alegria que em dóna esciure'l i no l'audiència que pugui tenir.
La introducció és llarga, però valia la pena fer-la. També és una forma de posar en perspectiva el que diré en la segona part d'aquest post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada