El titular m'ha servit per despertar-me de cop aquest matí. La indústria de continguts pornogràfics dels Estats Units reclama al seu govern un pla de rescat, xifrat en la respectable xifra de 5.000 milions de dòlars, davant la crisi que també passa aquest sector, que hauria perdut un 22% de consum durant l'any passat. Cliqueu aquí per llegir sencera aquesta curiosa notícia.
L'economia no trempa, i mai més ben dit. Però deixeu-me afegir que, superada la sorpresa inicial per una notícia tan insòlita, els empresaris del porno tenen raó. Si els governs estan abocant muntanyes de diners per auxiliar banquers i empresaris irresponsables, n'han d'haver per a qualsevol sector que pateix les conseqüències de les males obres d'aquesta colla intocable.
No oblidem que les persones que ens han ficat en l'actual embolic global no és que no en sapiguessin més o que hagin tingut mala sort. És que es van embarcar en la variant immobiliària de la enginyeria financera de pitjor record per folrar-se (s'hauria de dir així?), tot sabent, a més, que els plats trencats els pagaria, com sempre, algú altre.
Fa uns anys vaig considerar una xarlotada que Conrad Son, el "pornoman" nostrat (productor, director, actor i el que més convingui), demanés subvencions culturals per a les seves pel·lícules porno en català. Suposo que recorden "Les excursionistes calentes". La conya era evident: com es gemega en català? Però la present crisi té un grau de perversitat tal que ens obliga a avaluar alguns conceptes.
Que l'Estat hagi d'ajudar la indústria pornogràfica em continua provocant reaccions d'humor, que no morals, ja que sobre el porno penso de molt antic que mentre els protagonistes i els consumidors siguin majors d'edat i actuïn voluntàriament ja s'ho faran. Però si hi ha sectors de l'economia que no es mereixen l'ajut que estan rebent, em sembla que ja no ve d'aquí i que la rifa ha de ser per a tothom.
Això em fa pensar, si de cas, que hauré de revisar les expectatives de facturació de la meva empresa per a aquest 2009. També acusarem la crisi, és clar, i si no és el cas ja ens ho farem vindre bé. No ens dediquem al porno ni a les finances, però aquí o mengem tots o llencem l'olla per la finestra. El refrany original és molt més bèstia, però aquest matí ja hem "apretat" bastant.
1 comentari:
Si aquesta crisi pot afeblir algun aspecte de l'espècie humana i hipotecar (vaja, ja torna a sortir la parauleta) algun factor que comprometi el futur dels nostres fills cal estimular-lo de la manera que sigui.
I estimular l'estimulació crec que és una de les pensades més encertades. Un amic meu quan es trobava amb una situació general particularment difícil deia que, ell, votava pel "Partit Gai"; doncs, ja que els polítics que guanyessin havien de donar pel cul a tothom, com a mínim, que fossin gent experimentada.
En aquest moment, si és confirmessin les expectatives dels més pessimistes que advoquen per l'inici de l'apolipsi, potser seria bo començar a aplicar aquella dita popular que diu: "follem, follem, que el món s'acaba". I ja sabem que per una bona campanya cal una bona publicitat.
Publica un comentari a l'entrada