Com que estic embarcat en moltes guerres digitals (Internet és un dels meus escassos vicis), em pregunten sovint què té això de la xarxa que estira tant. I també què tenen els blocs i altres eines que anomenem xarxes socials, o Internet 2.0, que no tingui, ja no el paper escrit, sinó la web clàssica dels darrers quinze d’anys.
Per entendre-ho els recomano que visitin el bloc http://exalumnes-lamerce-tortosa.blogspot.com. És el bloc dels exalumnes del col·legi La Mercè de Tortosa. En poc més d’un any ha tingut més de 300.000 visites i ha arribat a aplegar més de 80 autors. Ha estat un fenomen digital que ha sorprès tothom, si considerem la relativa poca base original.
Saben quina és el secret de tot plegat? Doncs simplement que una cosa així pugui fer-se. És a dir, que pugui fer-se sense cap cost i d’una forma tan senzilla que desenes de persones analfabetes digitals han entrat de cap a Internet gràcies a un lloc a la xarxa que els motivava a participar.
Sovint es diu que a Internet les boles de neu es fan grosses fàcilment. És veritat, però les boles de neu sempre s’han fet grosses quan han rodat muntanya avall. L’autèntica novetat és que donar-li la primera puntada de peu a la neu està a l’abast de qualsevol de nosaltres.
Blocs i altres xarxes 2.0 signifiquen tenir un camp on podem relacionar-nos i compartir coneixement, sense passar pels viaductes tradicionals de la informació. El coneixement ja no es distribueix necessàriament en vertical, sinó que pot fer-ho en horitzontal. No sempre s’aconsegueixen resultats com els citats abans, però si no és més, com a mímin és millor.
Article publicat al Diari de Tarragona (13-6-2009)
2 comentaris:
Hola Toni. No sé si és aquí el lloc adïent on escriure el meu missatge.
T'he de dir que en el comentari de condol que he insertat en el meu bloc hi ha uns quants missatges que et desitgen una recuperació breu del tràngol que esteu passant, tota la família.
Reitero el meu sentiment de tristesa i t'animo a seguir amb la fortalesa que et mereixes.
Una abraçada
J. Mèlich
Gràcies, Mèlich.
Ara ho he vist. També escriuré alguna cosa allà. No són moments fàcils realment i si estic al bloc és per intentar airejar-me una mica. Hi ha coses que són irrecuperables, però toca viure per tirar endavant. No jo, que ja m'és igual, sinó dues nenes que s'han de fer grans i ser persones tan bones com puguin.
Tampoc sé si aquest és el lloc més adient, però aprofito per agrair tothom que aquests dies ha trucat, enviat sms i correus. Si no hem contestat ha estat perquè volíem viure el nostre dol, si més no els moments més durs, en intimitat.
Gràcies a tots i a tu novament, Mèlich.
Publica un comentari a l'entrada