Fa dies que la cosa sura a l’ambient. Hi ha una mena de flirteig que fa algun temps que dura, però que s’ha intensificat a les acaballes de l’estiu que ens acaba de deixar. El festeig s’ha fet visible fins i tot en alguns actes públics, per poc que algun assistent amb una curiositat raonable hagi afinat l’ull o l’oïda. Socialistes i convergents, convergents i socialistes, s’han començat a estimar al Baix Penedès. I d’aquí a parlar d’una sociovergència comarcal després de les properes eleccions municipals, no hi ha hagut ni la passa que s’acostuma a dir que hi ha en aquests casos.
Si avui féssim una enquesta d’opinió seriosa al Baix Penedès, és molt possible que una majoria més que significativa de ciutadans aplaudissin una aliança de les dues principals forces polítiques del país. Motius per desitjar uns governs locals forts no en falten: el percentatge d’atur més alt de Catalunya, el territori destrossat per anys de culte al totxo, l’economia morta perquè no hi ha vida més enllà de la construcció...
Tampoc manquen raons sociopolítiques. L’auge i proliferació de moviments populistes, quan no directament d’extrema dreta xenòfoba, és alarmant en grau extrem. Els greus problemes del Baix Penedès no es resolen ni amb crides a la guerra santa ni fent funcionar els ajuntaments com a cases de barrets. No és gaire millor la fragmentació política dels ajuntaments, per la multiplicació de partits i partidets, molts d’ells formats per rebotats d’un altre partit o per rebotats de rebotats de...
Per això, les persones que ens considerem normals desitja-ríem que els grans partits facin per fi alguna cosa. Potser no és per tirar coets, però com a solució resulta infinitament millor que les alternatives que tenim a la vista.
Però a la vegada em permetran ser escèptic sobre tan nobles intencions. PSC i CiU, CiU i PSC, no s’estimen per bons sentiments sinó per por. Por, és clar, a una situació que se’ls escapa de les mans i en què està en joc el seu statu quo com a principals forces polítiques. A escala local, vull dir.
Ara seria molt fàcil esmentar la responsabilitat que uns i altres tenen en l’actual estat de coses. Perquè si certes boles s’han fet grosses ha estat perquè tots dos han fet molt el ruc, quan no han donat ales al que ara semblen blasmar, tot buscant el seu suport per aconseguir o retenir, per activa o fins i tot per passiva, aquesta o aquella alcaldia. En particular, fa com a mínim dues eleccions municipals que la sociovergència és aritmèticament possible als principals municipis del Baix Penedès. I tant socialistes i convergents com convergents i socialistes, han preferit, si els sortien els números, tenir altres suports. Només els ha interessat la sociovèrgència quan es quedaven fora del poder.
Malgrat tot, benvingut sigui el cop de cap, si tenen l’altura de mires per acabar-lo fent. Ah, si el fan perquè els números no els surten d’una altra manera, funcionarà igual però no valdrà tant la pena. L’oportunitat és històrica, però està per veure si tindran la grandesa que molts esperem d’ells.
Publicat el 22-20-2010 al setmanari "El Tres de Vuit"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada