Eurovegas, immoral? Au, va

No m’agrada gens que el meu país vagi amb els pantalons pels turmells. Ni que s’arrossegui. Sobretot si és al darrera de projectes d’aquells que són pa per avui i gana per demà. Hem comès errors que no hauríem de repetir. I no oblidar que l’argument dels mals majors és, sovint, molt enganyós. Una altra cosa és que la situació estigui tan fotuda que no ens poguem permetre pagar el preu de la dignitat.

Però ens haguem d’empassar el que ens haguem d’empassar, es digui Eurovegas o qualsevol altra cosa, trobo que hauríem de deixar-nos d’hipocresies. En particular, hi ha estripades de vestimentes que no tenim cap dret a fer, per molt noble que sigui el propòsit d’impedir que als afores de Barcelona s’hi instal·li un antre de vici i perdició a l’engròs.

No podem queixar-nos de les exigències, algunes fora de la llei, altres immorals, dels promotors, quan el que demanen ho estem tolerant i acceptant des de fa molts anys, i sense la pressió d’una duríssima crisi. I com que l’afirmació és contundent, em permetran que l’argumenti, despullant unes quantes hipocresies.

Exempcions fiscals gairebé totals durant 10 anys? Doncs no serà tan greu, perquè ja en concedim, via les sicav, del 99% als grans patrimonis i fortunes. És més, acabem d’aprovar una amnistia fiscal que permetrà que el diner negre aflori a preu de ganga.

Tenim una reforma laboral que ja ha “relaxat” els convenis i facilitat els acomiadaments a bon preu. I ja donem tracte fiscal preferent a certs treballadors estrangers. O si no, Hisenda ja mira cap a una altra banda. No cal que siguin futbolistes o alts executius.

Ja comptem amb experiència d’expropiar terrenys per a negocis privats: vam fer-ho a Port Aventura. És més, l’Administració s’ha fet un tip d’avalar projectes fracassats o que han estat deslocalitzats un cop amortitzats els regals del Tresor públic.

A casa nostra no és que la prostitució estigui permesa, és que tolerem el proxenetisme (teòricament penat), perquè els prostíbuls han tingut la sagaç idea de treure’s llicència municipal com a hotels. Hi ha alcaldes que han arribat a presumir que el seu poble ja era turístic...

No ens agrada la ludopatia, i és normal, però som el segon país de tot el món en despesa en joc per habitant.  I ens exclamem davant la demanda que els ludopates recalcitrants tinguin entrada lliure als casinos, quan ara els que s’“autodenuncien” en tenen prou amb fer-se enrera ells mateixos.

Ens escandalitzem que els menors puguin entrar als casinos, però dissimulem quan entren a les places de toros. O als correbous. O quan accedeixen a la teleporqueria en horari presumptament protegit.

I pel que fa a revocar a la prohibició de fumar, resulta que tenim una llei molt radical, però que miraculosament funciona; no com l’anterior, que era una llei antitabac tan fantàstica que permetia fumar a tot arreu. Però desenganyem-nos: si demà la llei s’anul·lés, els núvols de fum serien encara més espessos que abans.

Per tant, què vol dir ara que Eurovegas ens sembla una immoralitat? Si la immoralitat aquest país la practica cada dia des de fa un munt d’anys...

Pensem que el que demanen els promotors és immoral. Però són immoralitats que consentim dia a dia des de fa anys

Al final, el gran problema que té Catalunya és l’hort de marihuana que volen conrear a Rasquera. I això que el consum propi és del tot legal, per no parlar de les virtuts terapèutiques del producte en qüestió. O de si no seria millor fer com a Holanda, on s’han deixat de ficcions i han agafat el toro per les banyes. I no serà que Holanda sigui un país endarrerit i indocte. Però saben què passa? Que l’hort de marihuana, tot i que serà un gran revulsiu econòmic per a un poble petit, no té al darrera ni milers de milions d’euros d’inversió ni ofereix llocs de treball per desenes de milers. Encara que tot pugi ser un miratge. És l’única, i la gran, diferència.

Publicat a El 3 de Vuit (5-4-2012)