divendres, de gener 25, 2008

El comerç tradicional m'ha resolt una demanda que el comerç modern ha estat capaç de satisfer

Avui he estat a Barcelona i he aprofitat per anar a comprar un complement per la càmera de fotos. No cal entrar en detalls, només dir que és un adminicle professional, en el sentit que dubto que pocs aficionats el deuen usar, per no dir els milions de persones que han accedit a la fotografia mitjançant una petita digital compacta. La reflexió, si de cas, ve del fet que portava dies intentant comprar-me aquest artefacte per Internet, tot visitant els webs de grans magatzems, cadenes especialitzades i fins i tot les botigues virtuals de les marques. Res de res.

Avui he anat a raure, finalment, a un lloc on sabia, o m'imaginava, que m'arreglarien el problema. És a dir, a una botiga de tota la vida. Pensava anar a Jordi Bas, al carrer Pelai, però he passat pel davant de Salvador Serra, al Passeig de Gràcia, i ja he resolt la qüestió. He marxat amb el traste sota el braç. Calculo que, si no l'haguessin tingut en estoc, me l'haurien buscat i trobat.

És el que té el comerç tradicional. Sobretot el comerç en què al darrera del taulell hi ha una persona que no només coneix el producte que ven, sinó que l'estima. Dubto que a la botiga Salvador Serra arribin a llegir aquest comentari, però si es donés el cas que sàpiguen que avui s'han guanyat un client habitual en comptes d'esporàdic. I que felicitin de part meva l'empleat que m'ha atès.

La reflexió no seria completa si no expliqués l'escena que m'he trobat a l'hora de pagar a la caixa. Davant meu, hi havia un senyor rus, acompanyat de dos nens, que s'havia comprat una vintena llarga de reproductors mp3. Més que tenir molta família, devia ser un caprici, perquè en compraven un de cada model i marca que hi havia en oferta a la botiga. L'estampa no podia ser més curiosa.

És evident que el comerç tradicional, sobretot si és al centre d'una ciutat, no pot renunciar a aquesta mena de clients. No ho dic per una qüestió de simple supervivència, que també. És que deu ser l'única forma de poder mantenir una oferta comercial més clàssica, no diguem ja si és especialitzada, que possiblement no seria rendible per sí mateixa.

Aquest plantejament el podríem explicar en catorze volums. I evidentment es mereix més que un comentari en un bloc. Però no he volgut estalviar l'explicació bàsica d'allò ocorregut aquesta tarda.