La reunió del govern va ser alguna cosa més que una excursió?

El govern de la Generalitat es va reunir l'altre dia a Tortosa. L'ocasió era més o menys simbòlica, però poca cosa més des d'un punt de vista pràctic. Sobre aquesta qüestió i sobre alguns tractaments periodístics de l'esdeveniment, s'ha aixecat una certa polèmica al bloc La Marfanta. M'ha agradat molt participar en la controvèrsia, però com els comentaris haurien de ser per definició breus, m'agradaria resumir aquí les meves opinions al respecte.

–En primer lloc, a mi no em sembla malament que el govern de la Generalitat es reuneixi a Tortosa. És més, hi ha molts territoris escampats arreu de Catalunya que també s'ho mereixen i confio veure-ho aviat. Una altra cosa és si tals reunions serveixen per a alguna cosa pràctica pel fet de fer-se a un lloc a un altre, a banda del simbolisme que se li vulgui donar.

–Sense negar el valor històric de l'invent, jo prefereixo que totes les reunions es facin a Barcelona si d'això en surt una excel·lent obra de govern que beneficiï tots els territoris del país.

–Què vull dir amb això? Que el fet de celebrar-se el consell executiu a Tortosa no ha tingut una major repercussió pràctica a les Terres de l'Ebre. Es van aprovar algunes mesures que, pel que sembla, beneficiaran a la Terra Alta. I també resulta que s'hi va anunciar un "nou impuls" a projectes "històrics", que, no obstant, fa anys que haurien d'estar resolts. Per no parlar de la neteja de l'embassament de Flix, que ens continuen venent com si fos una inversió de caràcter positiu, quan la cosa és el que és.

–Tot i que el balanç és magre, em sembla fantàstic. Entre poc i res..., oi? Això sí, em costa molt veure aquesta reunió com un abans i un desprès en la història d'aquest territori perifèric i maltractat, per usar els adjectius de Gustau Moreno.

–Als simbolismes fonamentals d'un país no se'ls ha de treure importància. Sovint no passen de la categoria de les bones intencions. Però, tot i així, s'hi han d'esmerçar els esforços que calgui i aguantar les crítiques que se'n puguin derivar. Això sí, tinc els meus dubtes que una reunió amb poc resultat pràctic superior al de la foto aconseguida sigui una qüestió de símbols fonamentals. Per això plantejo també si una mera foto es mereix la despesa i el rebombori ocasionats.

–El plantejament periodístic, per anomenar-lo d'alguna forma, que n'ha fet La Vanguardia té una doble cara i potser per això algunes persones pensen que em contradic. Jo no trobo malament que es discuteixi el fet que una simple foto surti tan cara, perquè és una discussió raonable si es planteja en aquests termes. El que no s'entén és la croada que La Vanguardia va muntar sobre les emissions de CO2 de la comitiva de vehicles oficials. Allò de la gimnàstica i la cansalada es podria aplicar aquí a la perfecció

–El centralisme dels mitjans de comunicació de Barcelona no és nou per ningú. Però és evident que La Vanguardia va aprofitar que el Pisuerga passa per Orense, o per on carall passi, per cascar contra el tema dels 80 km/h. Vaig treballar en una època de la meva vida a la premsa de Barcelona, la major part del temps a aquest diari, i em fa la impressió que la cascada no és ni tan sols per centralisme. S'hauria d'investigar si a algun directiu d'aquella empresa li han posat alguna multa últimament per saltar-se els ditxosos 80 km/h. Una de les lliçons que vaig aprendre en aquella etapa professional és que en els mitjans hi ha moltes decisions que es prenen amb l'estòmac per qüestions així.

–Si voleu centralisme, o desori, no us oblideu de la televisió pública que depén del govern que es reunia a Tortosa. Quan van voler explicar els acords adoptats en relació al medi rural, ho van il·lustrar amb imatges de la Segarra i de l'Anoia. No és que la cosa fos incorrecta, ja que els plans aprovats també incloïen aquests comarques. Però en fi, ja m'enteneu...

–Tinc una altra sensació. La de que a la sessió del govern a Tortosa se li va donar a priori una importància desmesurada. Això potser explicaria algunes actituds de decepció que s'han donat a posteriori. I tot i que l'actuació de La Vanguardia és incomprensible, i gairebé impresentable, no hauríem de liquidar-ho tot fent-la culpable de la poca cosa que ha estat tot plegat.