Ens pengen dos cartells a una exposició

L'Espai Francesca Bonnemaison és un centre creat per la Diputació de Barcelona per impulsar, segons pròpia descripció, la participació activa de les dones en tots els àmbits, impulsar les polítiques d'igualtat d'oportunitats i promoure els drets de les dones.

Aquests dies, acull una exposició titulada "La igualtat de gènere en cartell – Cartells per a la igualtat". Es tracta d'un recull de cartells creats per ajuntaments de la província de Barcelona, amb la intenció de mostrar l'evolució de les polítiques d'igualtat durant els darrers vint anys.

Més enllà de la retòrica i els tòpics a l'ús, si cito aquest esdeveniment és perquè a l'exposició s'hi poden veure dos cartells que a l'empresa vam elaborar per a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, un dels nostres clients més antics. Són els dos que apareixen a dalt de tot.

El de l'ull blau el vam fer per anunciar els actes del dia internacional contra la violència de gènere de l'any passat. Anècdota curiosa: ara ens hem trobat que hi ha qui identifica la imatge amb la campanya en què algunes persones imitaven amb els dits la forma de les celles de Zapatero. Nosaltres tenim bastant clar (ves qui ho ha de saber, no?) que simplement és una al·lusió al fet de mirar-se la violència masclista de reüll. I que si, de cas, la forma triangular recorda el triangle format amb les dues mans que simbolitza la lluita feminista. L'altre cartell correspon a una campanya de 2006 contra les joguines sexistes i bèl·liques.

No són obres mestres de disseny, precisament, però comuniquen el que havien de comunicar. No preteníem guanyar premis, o acabar en una exposició, però lògicament ens ha alegrat veure que aquesta modesta feina rebia un reconeixement públic.

No podem deixar d'agrair a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat la confiança que ha anat dipositant en la nostra tasca des de l'any 2002 ençà. És un client que no sempre ens ha deixat tirar del tot de la moto, però que també ens ha deixat arriscar bastant. Fins i tot quan et discuteixen els resultats, és molt d'agrair tenir clients que et donen marge.

Deixeu-me acabar fent un incís personal. Quan vaig saber la inclusió d'aquests cartells en una exposició vaig pensar en els meus professors de dibuix de l'escola i de l'institut. Deien que era un inútil i un negat i ho deien amb raó. El que són les coses. Al cap dels anys, amb l'obra penjada a una exposició. Insisteixo que els cartells no són cap obra mestra, però algú els haurà trobat alguna gràcia. També el nostre agraïment per qui fos que prengués la decisió.