diumenge, de maig 25, 2008

Un monument franquista pintat de rosa



Avui és el Dia de l'Orgull Friki i s'està convertint en costum aprofitar la jornada per proposar idees estrambòtiques. He de dir que em sembla una iniciativa bastant pocasolta i estèril, però si més no serveix per a enfotre-se'n d'algunes coses. I com que sóc partidari de l'humor, com més àcid millor, doncs aquí va la meva aportació.

De fet, m'he inspirat en veure la proposta que el bloc La Marfanta ens fa avui. El Gustau Moreno "llença la idea" d'instal·lar una escultura gegant dedicada a Superman on avui hi ha el monument fatxa de Tortosa. Sí, el monument a la Batalla de l'Ebre inaugurat per Franco el 1966, emmig d'un deliri feixista perfectament orquestrat pel règim del dictador.

Doncs jo recupero una idea, mig seriosa mig en conya, del passat mes de novembre, quan la polèmica periòdica sobre la demolició o conservació d'aquesta toia tenia un dels moments àlgids. La proposta era pintar el monument de rosa. Havent arribat a la conclusió que raonablement no s'arribaria enlloc, al menys intentava riure-me'n de tot plegat. És el que avui vull tornar a fer.

Consti que tot plegat és una trista conclusió. Mai no ens en sortirem pel que fa a aquest monument impresentable. I no és cosa de franquisme sociològic ni històries per fer por a les criatures. De franquisme sociològic, res. Si de cas, d'autèntics franquistes, fora d'època però en plena forma, als quals l'excusa sociològica els va de primera per amagar la mà que tira la pedra.

No penso, malgrat tot, que cantar la canya i parlar clar sigui perdre el temps. Com a mínim serveix per a què no ens prenguin per beneits. O per a deixar clar que les rucades que s'arribin a fer en aquests temes les faran en nom propi, ja que amb nosaltres no poden comptar-hi. Una altra cosa és que això també podem expressar-ho amb una bona riallada.

De totes formes, la radicalitat de la idea que ofereixo aquí tampoc em sembla tan desencaminada. Si es tracta de desdramatitzar un monument feixista, de treure-li la càrrega ofensiva que té avui en dia..., doncs el podem pintar de rosa. Que resti al mig del riu, amb tota la parafernàlia i simbologia. Fins i tot s'hi podrien restituir els elements més feixistes retirats als anys vuitanta. El fet d'estar pintat de rosa ho ridiculitzarà prou tot plegat.

No és per fer bonica una toia lletja com ella mateixa, que hauria de ser dinamitada per qüestions estètiques, més que per les històriques o polítiques. És per a què puguem passar per allà i riure-nos-en. Si això últim s'aconseguís, el monument passaria a ser absolutament inofensiu.

Un últim aclariment. Que ningú s'equivoqui, com em va passar l'altra vegada, pensant que això del color rosa és homofòbia de cap mena. Tot el contrari. És que no em sembla una mala forma de ridiculitzar a una gent que actuava per collons i que gastava una retòrica masclista francament repulsiva. N'hi ha prou de rellegir-se els discursos que es van pronunciar a Tortosa el dia que s'inaugurava aquest infaust monument. Discursos d'un règim que considerava delicte l'homosexualitat i l'equiparava a la maçoneria i el comunisme. Contra tanta testosterona mal administrada..., ja m'entenen.

3 comentaris:

Gustau Moreno ha dit...

Més que friki, pintar el monument de color rosa és kuai. Vindrien un munt de japoneses adolescents a fotografiar-lo!

Toni Gallardo ha dit...

Kuai? Ostres, Gustau, ara m'has descol·locat. No estic al dia!

Gustau Moreno ha dit...

Kuai és com diuen els nipons a la cultura naïf. Per exemple, la gateta Hello Kity és la màxima expressió del kuai. Fa poc que ho vaig veure, en un documental sobre els nens japonesos.