dijous, d’abril 12, 2012

Els bons no són tan bons

La Generalitat continua venent els seus bons amb l'advertiment, a la lletra petita, que la inversió pot comportar "certs riscos en el pagament dels interessos i/o principal dels valors". Aquest risc de pèrdua es produiria "en cas de deteriorament de l'estructura financera de l'entitat emissora". Per si no teníem prou clar que la situació financera de la Generalitat està prou deteriorada, el fulletó de l'oferta ens recorda la qualificació creditícia que li atorgen Moddy's, Fitch i Standard & Poors, que són, totes tres, per sortir corrent.

Consti que aquesta informació és obligatòria d'acord amb la legislació vigent sobre comercialització sense assessorament de productes d'inversió. Però en aquest cas concret no ens ho hauríem d'agafar com una informació d'ofici, considerant el preocupant que és el seu contingut. Una cosa pot ser no cobrar els interessos, que ja és prou fotut, però no recuperar el capital, ni que sigui en part?

I no recordem les ànsies que va passar el desembre la Generalitat Valenciana per liquidar els seus propis bons, que va aconseguir pagar d'autèntic miracle, perquè la nova emissió, llençada únicament per cobrir l'anterior més els seus interessos, no arribava a cobrir-la?

1 comentari:

Jordi Volà ha dit...

La lectura de qualsevol fulleto d'un producte financer és per sortir corrents.

Hi va haver-hi un projecte de transparència que es va anomenar Basilea-1 i Basilea-2 (ignoro si va afegir-hi gaires dígits més). Regulava les pràctiques mercantils dels mercats financers. En vista de l'èxit, ens queda el nom com a record d'una fita culé, no gaire cosa més.

Sembla ser que els comercials de caixes, banc i intermediaris financers hauran d'acreditar coneixements de grau o llicenciatures en psicologia, psiquiatria o medicina. En una petita conversa/exàmen de 10 minuts han de diagnosticar si el pacient, perdoneu, client, és apte o no apte per jugar-se part del seu futur ecònomic en la ruleta russa en que s'ha convertit col·locar els diners perquè rendeixin una mica...o no.

La questió és -sempre en benefici del client- demostrar-li la seva ignorància, el seu desconeixement, l'aspecte més salvatge de la selva capitalista. Com més li fem avinent aquest analfabetisme i més concient sigui d'aquesta perplexitat, més aviat el podrem aixoplugar en productes d'una complexitat més fiable. Bé, "relativament" més complexos i "relativament" més fiables.

Si els analitzem, peró, els fulletons ens donen una tranquilitat absoluta. A més del que, tal com hem dit, estan fetes per protegir-nos de la complexitat dels productes; de fer-nos entendre que no en sabem prou, ens informen fil per randa de la solvència, de la garantia amb que els mercats coneixen i reconeixen aquests fons de recursos,

Senyors, ni més ni menys que les grans companyies de "rating" en donen l'opinió. Aquestes grans empreses que han avalat, aconsellat i promogut els grans desastres econòmics d'aquest principi de segle són els "especialistes" que donen nota als productes que se'ns ofereixen. No podem demanar més...

Les mateixes que trien, recapten i organitzen els atacs contra els països monetariament febles. Aquestes que són capaç d'engegar un guerra informàtica de compres i vendes fins a exhaurir les defenses estatals de milions de persones. Angelets...

No és d'estranyar, doncs, que la demanda de caixes fortes, alarmes i rajoles -en els casos més modestos- hagi augmentat considerablement. Són garants, com a mínim, de que trobarem la mateixa quantitat de diners quan els hi posem que quan els anem a treure.

Que ja és molt, avui en dia!!!