dimecres, d’octubre 31, 2007

La sentència de l'11-M i Nuremberg (1)

El titular més "polític" de la sentència de l'11-M és que d'ETA res de res i que de conspiracions tampoc. Pel que estic veient a la pràctica totalitat de mitjans de comunicació, però, sembla que la notícia principal és l'absolució d'aquest personatge a qui coneixem pel renom de l'Egipci. La veritat és que és una sorpresa relativa. El dia que es va posar en qüestió l'única prova que l'incriminava directament com a autor intel·lectual dels atemptats, ja es va intuir que la cosa acabaria així.

Una altra cosa és que l'absolució deixi un mal sabor de boca, com crec que és el cas. Tots podem tenir la sensació que l'Egipci s'ha escapolit per un tecnicisme. En el seu cas, la falta d'acord entre els intèrprets que van traduir una escolta telefònica realitzada per la policia italiana.

Una persona només pot ser declarada culpable si hi ha proves i, en el pitjor dels casos, si hi ha dubte s'ha de fallar en favor seu. Això és així des del dret romà ("in dubio pro reo"). Aquesta és una de les grandeses de l'Estat de dret i l'hem de saber acceptar encara que un cas concret, com el present, se'ns regirin els budells.

Sé que potser aporta poc consol aquella màxima que resa que és preferible que 100 culpables quedin sense càstig que castigar a un sol innocent. Però, en la línia de les discussions que he tingut amb alguns lectors en els darrers dies, hi ha coses que en una societat democràtica tenen fins i tot més importància que el legítim afany de fer justícia. La presumpció d'innocència és una d'elles. Comdemnar només si hi ha proves definitives i irrebatibles, per molt poderoses que siguin les sospites, n'és una altra.

Però això vol dir que no ens haguem de preguntar què ha passat i en què hem fallat, perquè l'Egipci hagi pogut evitar el càstig no per qüestions morals sinó per un tecnicisme. Entenguem-nos, jo no voldria ser comdemnat mai en base a una traducció equívoca i per això em veig obligat a defensar la decisió del tribunal. Una obligació que em produeix, això sí, un gran malestar.