dimecres, d’octubre 31, 2007

La sentència de l'11-M i Nuremberg ( i 2)

Quan he sentit l'absolució de l'Egipci, m'ha vingut al cap la sentència del judici de Nuremberg. Ja sé que els atemptats de Madrid tenen difícil parió amb el tribunal internacional que va jutjar els crims nazis. Però hi ha un paral·lelisme que he rumiat mentre anava conduint i escoltant la ràdio del cotxe.

L'Egipci ha estat absolt de l'autoria intel·lectual de l'11-M per falta de proves. En realitat, han estat declarades no vàlides per la discrepància entre traductors sobre la conversa telefònica incriminatòria. Però l'efecte és el mateix, ja m'entenen: una prova que no val és com si no hi fos. Si he pensat en Nuremberg és perquè aquell tribunal també va descartar acusacions importantíssimes per l'absència de proves.

He recordat el cas del gran almirall Raeder, comandant de la marina de guerra alemanya. Raeder va ser acusat de l'assassinat de presoners, en base al fet que els submarins a les seves ordres havien metrallat els nàufrags dels vaixells enemics enfonsats. El tribunal el va absoldre d'aquest càrrec perquè no es va trobar cap document signat per ell que donés aquesta ordre. Tanmateix, el mariscal Keitel i el general Jodl, també processats a Nuremberg, van veure com la imputació tirava endavant perquè les atrocitats comeses per les tropes a les seves ordres portaven, en alguns casos, la seva signatura escrita.

Raeder va ser comdemnat a cadena perpètua per altres acusacions, però absolt de l'acusació que li hauria significat la pena de mort. Pena que sí va recaure en Keitel i Jodl, precisament per la mateixa situació, a la inversa. Estic resumint en poques frases el que va passar a Nuremberg, però a risc de simplificar massa, crec que aquest exemple històric il·lustra la necessitat de fonamentar les decisions judicials en alguna cosa més que les impressions a primera vista o les emocions, per més justificades que estiguin.

Com deia en l'anterior post, tot plegat ens pot causar un mal de panxa impressionant. És difícil apel·lar a la serenitat i a la raó. Però precisament aquests són els elements que ens diferencien dels salvatges que avui han estat comdemnats i d'algun salvatge que ha quedat absolt.