Porto uns dies amb un encostipat considerable. Ahir al vespre ja no vaig poder més i vaig anar a urgències, on per cert els que hi érem pel mateix sumàvem una bona colla. Em van receptar un antibiòtic i, en anar a buscar-lo a la farmàcia de guàrdia, em vaig trobar que s'havia exhaurit. L'empleada em va comentar que hi havia hagut una gentada amb la mateixa recepta i que se'ls havien acabat les provisions.
L'episodi reflecteix cert grau d'imprevisió del sistema sanitari o, si més no, bastanta descoordinació entre els centres d'atenció primària i les farmàcies. Com pot ser que davant d'una passa de la malaltia que sigui, no es reforci el provisionament dels medicaments necessaris? Potser és que els metges no consideren necessari donar cap avís anticipat als farmacèutics. Però aquests darrers també són professionals sanitaris i no simples botiguers. No sé qui té la culpa i, de fet, si hi ha culpa d'algú. En tot cas, és evident que successos com aquest indiquen que les coses es podrien fer millor. I que si hi ha alguna mena de protocol, cosa que desconec, no funciona.
No obstant, la visita a la farmàcia em va donar encara una altra sorpresa. L'empleada em va informar que l'antibiòtic no estava disponible en sobres, tal com me l'havien receptat, però sí que en tenia en forma de xarop. No obstant, no podia servir-me'l perquè no podia "convertir" la dosi prescrita d'una presentació a l'altra.
Em vaig quedar bastant parat, però no vaig discutir gaire, ja que era evident que la culpa no era la treballadora i en tot cas jo era al carrer, amb un fred de nassos i plovent i no era cosa d'empitjorar l'encostipat. Però m'he quedat amb un dubte sobre aquest extrem de la història.
Descarto (potser equivocadament) que els farmacèutics no puguin fer aquest "càlcul" o "conversió", ja que per exemple estan facultats per substituir el medicament receptat per un altre d'equivalent. I és més, la "conversió" de sobres o píndoles en xarop deu ser merament matemàtica, suposo. Ja es veu que toco d'oïda, o ni això.
Potser la cosa està en què les guàrdies les fan els empleats de la farmàcia, que no tenen titulació que els habiliti per resoldre aquesta mena de problemes. O serà que els farmacèutics poden substituir un medicament, però no intervenir en les dosis. No ho sé i si algú em pot il·lustrar li estaré molt agraït.
És evident que no estem davant un problema major, però en una societat desenvolupada com la nostra conceptes com la qualitat de vida o el benestar tenen la seva base precisament en detalls com aquest. A molts llocs del món voldrien poder fruir d'un servei d'urgències i de disposar de medicaments l'endemà de ser receptats, és veritat. Però trobo que el servei que vaig rebre anit, pagat amb l'esforç fiscal de tots, no va ser del tot bo. També volia dir-ho.
7 comentaris:
En el cas que el medicament s'hagi exhaurit als laboratoris, el farmacèutic ha de remetre el malalt de nou al centre assistencial per a que el seu metge canvïi el medicament a la recepta.
En el segon cas que el metge s'hagi equivocat en la prescripció del medicament perquè no existeix en el format que ell ha receptat, cosa que com constato no m'ha passat a mi soleta, el farmacèutic no pot donar el medicament que no es correspongui amb la recepta, més que res perquè a ell l'obliga la seg. soc. a que hi hagi la respectiva coincidència.
L'excusa que la dependenta de farmàcia et va donar té també el seu sentit, però la que de veritat impedeix que el farmacèutic et doni un altre tipus de medicament, es deu tan sols a que l'etiqueta que enganxen a la recepta no seria coincident amb el medicament receptat i això, per mala sort, també obliga el malalt a retornar al centre i visitar de nou el seu metge.
Sento lo del refredat, bons reis! :)
Estic d'acord en tu. Pero una pregunta: vas poder comprar el antibiotic enlloc o be vas tenir que tornar anar al metge a que el canvies?. Tortosí absent
Tortosí,
l'antibiòtic el vaig comprar l'endemà. Això va passar a la nit i el medicament es va exhaurir perquè tots les persones refredades que havíem anat a urgències anàvem a la mateixa farmàcia, l'única que hi havia oberta, la de guàrdia.
Suposo que també és curiós que la metgessa de guàrdia ens hagués receptat a tots el mateix medicament.
Està clar que el problema no és greu, però evidencia una certa errada de funcionament, impròpia, crec jo, d'un país avançat.
Que et milloris!
Recordo els teus escrits sobre Universitat i realment aleshores feies molt bona feina. Després et vaig perdre la pista...
Una abraçada i molta sort!
Imagina que necessites un autoinjectable per a casos d'urgència (reaccions al·lèrgiques) i no en trobes ni un a l'Estat (ni UN a l'ESTAT) perquè el fabricant ho ven tot a països que el paguen més car. Això passava i passa.
Un altre tortosí, salut.
Desconec aquest últim cas en concret. Sí que sé de passes de determinades malalties en què els medicaments s'exhaureixen perquè l'abastiment és mínim, pel mateix motiu que expresses.
Potser pixo fora de test, però calculo que el problema que expresses es deu poder resoldre a les urgències d'un hospital. Això sí, si tens l'hospital a més de mitja hora de cotxe...
Tondo rotondo:
Em pensava que ja ningú se'n recordava d'aquella època. Va estar bé. Desprès la vida ens ha portat a altres llocs i feines.
Publica un comentari a l'entrada