Divendres passat, en una tertúlia de ràdio en què participo, es va plantejar la qüestió de com pot ser que La Marató de TV3 recapti molts més diners que altres programes televisius equivalents emesos per cadenes d'abast estatal. Som més solidaris els catalans, malgrat la nostra fama de garrepes? No, l'explicació és una altra.
És evident que no val a dir que l'èxit és la possibilitat de fer aportacions molt petites, que animen a molta gent a participar-hi. Allò de poc multiplicat per molt, pot ser més gran que molt multiplicat per poc. En aquests casos, l'ordre dels factors sí importa, però és un avantatge comú a qualsevol marató televisiva i, en definitiva, a qualsevol bona causa implicada en mogudes mediàtiques com aquestes.
Si de cas, La Marató de TV3 té la singularitat de la llarga trajectòria (quinze anys ja) i sobretot la de la regularitat. N'hi ha una a l'any i sempre en les mateixes dates. Això focalitza molt l'atenció i, de fet, la gent ja ho espera. Pel que he vist de la resta de cadenes, el calendari de maratons solidàries és més aviat irregular i en no poques ocasions fa la impressió que es tracta d'iniciatives improvisades. Això no vol dir que la causa en qüestió no sigui justa i que no mereixi la nostra solidaritat. Però els resultats, desprès, salten a la vista.
No és menys important que La Marató de TV3 estigui ben organitzada i la moguda que origina un dia determinat de l'any s'hagi estructurat molt bé per tenir vida els altres 364 dies. En particular, el millor cartell de presentació d'aquesta marató és que tothom pot conèixer amb exactitud el destí que han tingut els diners recaptats. Tot i no ignorar que les investigacions finançades no donaran resultats concrets a curt termini, saber amb noms i cognoms on va la nostra solidaritat ens esvaeix qualsevol dubte, però molt en particular incrementa la sensació d'utilitat de la nostra contribució.
Però l'autèntic secret de La Marató de TV3, el principal factor únic que la fa diferent i tan exitosa, és que ha sabut fer xarxa. Avui no recapta diners únicament una cadena de televisió, sinó que hi ha centenars d'entitats i col·lectius de tota mena, per no dir milers, que també estan recaptant. Algunes d'aquestes iniciatives sorgides de la gent fa setmanes que estan funcionant. Aquesta mobilització popular marca l'autèntica diferència.
Salvant totes les distàncies, és un èxit equivalent al de la recent campanya electoral del nou president dels Estats Units, Barack Obama. Aquesta campanya no es va fonamentar-se tant, com sovint es creu, en la possibilitat de fer donacions modestes o en la possibilitat de col·laborar-hi a través d'Internet, que també. L'autèntica novetat va ser la sensacional idea de convèncer a la gent que era possible un determinat canvi, però sobretot que era la mateixa gent qui podia fer aquest canvi. No hi ha causa més imparable i potencialment fructífera que aquella que la gent fa seva. En el seu excepcional discurs (llegiu-lo aquí) la nit del 4 de novembre a Chicago, Obama ho resumia referint-se a la gent que "ha cregut que aquest cop havia de ser diferent i que la seva veu podia ser la diferència". No es pot dir més clar.
Certament, la veterania, regularitat i transparència han ajudat moltíssim a assentar una marató que fa temps que ha deixat de ser un espectacle televisiu per entrar en una nova categoria. Però que la gent s'ho estigui fent en la mesura que ho està fent ens obliga a pensar en conceptes que, si anem a mirar, en realitat són de tota la vida, però que resulten fonamentals en aquest segle XXI. La implicació de la gent en xarxes transversals sorgides des de la base de la societat és un dels trets que sembla que han de definir el segle.
En tot cas, com també va dir Obama a Chicago, hi ha fets que desmenteixen l'apatia que se'ns atribueix o que ens autoatribuim. Ara ja només ens faltaria, per ser feliços del tot, que trobéssim el secret per fer desaparèixer o per minimitzar l'altíssima abstenció electoral. De fet, no és tan difícil, però haurien de convèncer-se'n primer els que se suposa que hi tenen més a perdre i que, a banda laments retòrics, no es donen per al·ludits.
1 comentari:
Efectivament Toni, l'èxit de La Marató de TV3 està en la transparència dels comptes, la claredat en explicar la malatia que es vol beneficiar i la xarxa d'entitats que fan seu el projecte.
L'altre dia, el coordinador de La Marató explicava que portaven treballant-hi des del mes de maig. S'ho prenen seriosament i el resultat n'és l'exponent.
Són capaços de editar un Cd i un llibre, promoure'l i esgotar-lo: bona promoció, bona distribució i bona sensibilització social. Una pila de factors per fer-la propera a la gent, que és qui ha de fer el gest.
S'ha convertit en un clàssic que anticipa les festes de Nadal. Potser un dels pocs esdeveniments solidaris d'unes dates suposadament generoses amb els necessitats.
Publica un comentari a l'entrada