Any Cabrera?

Llegeixo bocabadat la notícia que un grup d’historiadors i d’entitats promouen la celebració, aquest 2006, d’un Any Cabrera. Res a dir sobre els congressos històrics i els llibres que es vulguin dedicar al fenomen històric del carlisme, que no tan sols no ha de ser amagat, sinó que va gaudir d’un predicament popular innegable a diferents indrets de Catalunya. Però que tot plegat hagi de ser també un homenatge al general Ramón Cabrera, com han anunciat els promotors de la iniciativa, és un despropòsit increïble.

El general Cabrera va ser un energumen sanguinari, un autèntic tros d’animal en un moviment ple de troglodites. Durant molts anys, el personatge ha inspirat llàstima pel fet que la seva mare va ser afusellada pels seus adversaris. Però sabien vostès que l’execució va ser una repressàlia (ep, injustificable, que una costa no treu l’altra) per la matança que Cabrera va fer al poble de Rubielos? Sabien que va entrar al poble en qüestió a matadegolla i que va ordenar afusellaments massius de presoners? Sabien que l’apel·latiu “Tigre del Maestrazgo” no va néixer de la seva presumpta sagacitat o astúcia, sinó de la seva conducta sanguinària?

Sabien que hi havia carlins que s’avergonyien del seu company de files, i això que no eren precisament persones refinades i no li anaven gaire al darrera en l’ús de pràctiques de terror? En resum, si Cabrera no va fer encara més matances no va ser per falta de ganes, sinó perquè operava en zones escassament poblades.

Avui en dia, el general Cabrera estaria en recerca i captura per part del Tribunal Internacional de Justícia, per crims de guerra i per genocidi. O fent companyia a la cel·la a individus com Slobodan Milosevic i fins els contraris més acèrrims a la pena de mort estarien buscant una corda i l’arbre més alt per a penjar-lo. En res disminueix la seva responsabilitat que les guerres carlines fossin especialment violentes per part de tothom.

A mi m’importa ben poc que Cabrera fos un covard que bàsicament matava gent indefensa i amb una habilitat especial per fugir quan era derrotat, deixant tirada la seva gent; que despuntés en l’art de viure de les dones o que, al final de la seva vida, li donés pel transvestisme polític. Però no em deixa indiferent que fos un salvatge.

Quan l’exdictador xilé Augusto Pinochet va ser detingut a Londres, a demanda de la justícia espanyola, el van confinar als afores de la capital britànica, a la mansió rural on Cabrera va passar els últims anys de la seva vida. Ignoro si a Pinochet li van explicar qui havia estat el propietari del casalici 150 anys abans. Però estic segur que Pinochet s’hauria sentit molt còmode de dormir entre els mateixos llençols que Cabrera. L’un per l’altre.

Tan mancats estem de referents per elevar el general Cabrera a la categoria de “tortosí universal”? No hi ha tortosins, gent positiva, persones que hagin contribuït al benefici de la Humanitat, que es mereixen molt més un homenatge?

Benvingudes siguin les activitats d’investigació i divulgació d’un període important de la nostra història. Insisteixo que sobre això no tinc res a dir; és més, valoro l’esforç de tothom. Però seria un greu error convertir-ho en un homenatge (la paraula és dels organitzadors) a un bàrbar que no s’ho mereix. Recordin que, a la localitat nadiua de Hitler, una placa assenyala la casa on va néixer, però a ningú se li acut organitzar-li homenatges.