La presentació de la candidatura de CiU a l'Ajuntament de Tortosa, que he seguit per diferents blocs, m'ha fet escoltar, no sense sorpresa, el terme "beguerisme". La tornada a la política de la senyora Anna Algueró ha estat interpretada per alguns com un cert retorn d'aquest "beguerisme". És evident que la senyora Algueró va ser un pes pesant dels governs municipals de l'alcalde Vicenç Beguer. Em permetran, però, que toqui una mica la pera buscant el titular alternatiu. La senyora Algueró va ser regidora d'Unió. Ara torna com a independent. Potser no importa a ningú a aquestes alçades, però part de la notícia és que l'ara qualificada de "beguerista" havia marxat del seu partit.
Res d'això no treu el mèrit que pogués tenir la gestió de la senyora Algueró, que en tot cas correspon avaluar als electors, ni la vàlua personal de la candidata, el compromís social de la qual sembla fora de dubte. En tot cas, la senyora Algueró es reintegra no sé si dir-ne al mateix projecte, però sí a les mateixes sigles. Amb el transvestisme polític generalitzat que hi ha, de forma molt notòria a Tortosa on els canvis de camisa han estat freqüentíssims, això de la número 2 convergent té fins i tot cert mèrit.
En un post posterior intentaré parlar amb més extensió d'això del "beguerisme". Sí que avanço aquí que possiblement el "beguerisme" existeixi en la ment d'algunes persones. Em costa més de creure que se'l pugui considerar un corrent polític o un element de la sociologia política tortosina.
Sense anar més lluny, Ferran Bel, l'alcaldable que ha fitxat Anna Algueró, no pot ser un polític més diferent de Vicenç Beguer. No ho dic pel fons conservador de tots dos, ni perquè els respectius perfils nacionalistes siguin més tebis que la mitjana del partit a què pertanyen. És que Beguer és un polític bastant d'una altra època, de la primera fornada de la transició evidentment i en les seves formes gairebé decimonònic. I Bel és el prototipus de polític modern, al menys de polític conservador modern. És a dir: professional de cert èxit, entrat a la política per la porta gran, molt correcte en les formes però amb un punt de més agressivitat en el fons de les coses.
Perquè no es malinterpreti això de l'agressivitat: Bel és un polític molt més contundent que no ho era Beguer. Potser ho fa que Beguer no va estar mai a l'oposició i a Bel li ha tocat aquest paper, que obliga a apretar. Però pel que sento dir de la gestió de Bel al capdavant del consell comarcal del Baix Ebre, on a diferència de l'Ajuntament de Tortosa sí que governa, l'actual alcaldable és bastant "beguerista", si més no en les seves formes suaus i dialogants.
Bé, no pretenc pontificar des de la meva posició de pèssim tortosí. Aquí queda dit això. En un post posterior, que escriuré properament (la feina no dóna per més), intentaré aprofundir una mica més en això del "beguerisme".
1 comentari:
No estic totalment d'acord en l'anàlisi que fas sobre la figura de Ferran Bel. Quan dius que ha entrat en la política per la porta gran, a què et refereixes? Que jo sàpiga, Bel arriba a l'Ajuntament quan Mariano Curto, ja a l'oposició, ha de deixar el grup municipal de CiU perquè la federació està molt desgastada a la ciutat per la polèmica del PHN, i necessitat preparar un candidat que no tinga una imatge cremada, per a les eleccions del 2003. Més que per la porta gran, jo crec que Ferran Bel va entrar per la porta d'emergència. Això no treu que haja fet una bona gestió al Consell Comarcal del Baix Ebre, i que siga un bon candidat perquè CiU intenti recuperar el terreny perdut a Tortosa.
Publica un comentari a l'entrada