Si Déu té algun dictador en la seva glòria..., que se'l quedi!

Peu de foto: Perfecte Soler, davant del micròfon, explicant-nos que de dictadors ni en volem ni ens en fan falta.


Aquest matí he assistit al lliurament d'uns premis literaris a Calafell. Un dels guardonats ha estat Perfecte Soler, un manresà de 83 anys que, segons pròpia confessió, ha arribat a la literatura a partir de la jubilació. No sé si la literatura li dóna grans alegries, tot i que calculo que sí. El que sí ha demostrat avui el senyor Soler és que està en plena forma i que manté un esperit jove i, sobretot, un humor llampant.

Ha volgut explicar de què tractava el seu treball, que reivindica el sistema educatiu de la República i, en particular, la figura de Joan Puig i Elias, pedagog, continuador de Ferrer i Guàrdia i principal estendard de l'escola unificada. Com tantes altres coses, l'escola unificada va ser anul·lada el 1939. Per no fer-ho llarg, el senyor Soler es preguntava avui què hauria estat del país sense dictadura.

I és llavors que ha fet un al·legat en favor de les societats lliures que vull destacar aquí. Al·ludint possiblement, tot i que no de forma explícita, a les relacions entre Franco i l'església catòlica, el senyor Soler ens ha etzibat que "si Déu té algun dictador en la seva glòria..., que se'l quedi". Ha afegit, amb rotunditat, que "nosaltres no els volem" aquests possibles dictadors.

Perfecte Soler no podia ser més clar. En realitat, el seu nom de pila no podia ser més escaient per a aquestes manifestacions. Afirmacions molt oportunes en èpoques en què l'església catòlica, a més de molta altra bèstia viva, s'està desacomplexant en relació al franquisme.