Aquesta tarda, a Tortosa, hi ha convocada una manifestació per protestar contra les amenaces que planen sobre el territori de les Terres de l'Ebre. És una convocatòria que té tota la raó del món, perquè és normal que la gent es rebel·li contra una forma de fer segons la qual casa teva hagi de ser sempre l'abocador de tot allò que territoris més rics i ben servits no volen, o el subministrador de recursos naturals per a què els altres visquin bé, mentre tu no tens expectatives o has d'acabar marxant.
Es poden donar xifres objectives de com ha pujat el nivell de renda de les comarques que reben l'aigua del ministransvasament. Jo fa disset anys que visc a Tarragona, primer, i al Baix Penedès desprès, i, a banda els números, no parlo per parlar.
I si es desitja es pot fer demagògia, però fonamentada. Perquè el cementiri nuclear nuclear no el posen a les Rambles (i posats a fer, les nuclears a la plaça de Catalunya o el dipòsit de gas allà al Fòrum)?. No és a Barcelona on es consumeix més electricitat? És el mateix que passa amb les presons. On es cometen més delictes? A Sant Esteve Sesrovires?
És demagògia, és veritat. Però no és més demagògia que la solidaritat sempre en la mateixa direcció. És més, quan la solidaritat és imposada, deixa de ser solidaritat. El mínim que podria fer la resta de Catalunya és pagar-se el gust.
Però també vull recordar el que vaig escriure aquí un altre cop. Totes les amenaces per les quals avui hi ha una manifestació no arriben perquè sí. I en particular no arriben únicament perquè a fora de les Terres de l'Ebre no ens estimen. Se n'aprofiten, certament, però perquè sempre troben algú disposat a quedar-se el mort. És important tenir-ho present, perquè si no, el centralisme, o fins i tot la mera fatalitat, acaben sent pretextos per despistar el personal. Això de creure que l'enemic només està a fora i que els nostres mals mai són culpa nostra els és molt útils a aquells a qui els va bé que la gent s'equivoqui d'enemic.
Amb aquesta crida a l'autocrítica, que no menysté sinó que complementa i enriqueix el plantejament d'aquesta tarda, us convido a assistir a la manifestació. Jo també hi seré. Ja sé que visc a un lloc (a Calafell) on el minitransvasament em fa servei. Però les coses justes són les coses justes.
Hi portaré les meves filles. Vull que aprenguin un parell de coses. En particular que sàpiguen tot el que hi ha al darrera (injustícia, greuges territorials, desequilibri...) de l'innocent acte d'obrir l'aixeta a casa, a Calafell, i que hi surti aigua.
Fins al vespre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada