Nou bloc de la trobada d'exalumnes de la Mercè de Tortosa

Aquesta passada nit (ja sabeu, aquells moments en què a casa regna el silenci i et poses al dia de les qüestions personals pendents) he activat un nou bloc. Està dedicat a la trobada d'exalumnes del col·legi de la Mercè de Tortosa, que se celebrarà el 7 de juny vinent i que coincideix amb el 160è aniversari de la fundació de l'escola.

Vaig contactar fa uns dies amb la comissió organitzadora i els vaig proposar la idea. Com que la comissió havia tingut la mateixa pensada, ha estat fàcil posar-se d'acord. La resta no té cap dificultat. Els blocs, i en general tot el món de l'Internet 2.0, tenen aquest avantatge. Aprofito per dir que el bloc dels exalumnes de la Mercè serà un bloc participatiu. La gràcia seria que tothom que hi vulgui dir alguna cosa o aportar algun material (fotos antigues o actuals, llistats de companys, opinions o records) pugui trobar en el bloc un mètode àgil i senzíllissim per publicar-ho. Recordem que la comissió organitzadora disposa d'un correu electrònic (exalumnes.lamerce@gmail.com) i que al propi bloc de la trobada hi surten els telèfons de la comissió organitzadora.

M'agradaria dir tres o quatre coses més. Aquest bloc, el que esteu llegint, no el de la trobada, el visiten bastantes persones que no són de Tortosa ni de les Terres de l'Ebre. Per això cal fer un matís previ. El col·legi de la Mercè, lluny del que podria fer pensar el seu nom, no és una escola privada sinó pública. Fa molts anys que no visc a Tortosa i des de llavors, cada vegada que he unit en una mateixa argumentació el nom de la Mercè i alguns al·legats en pro de l'escola pública, he hagut de donar explicacions.

També val la pena dir que són explicacions que no em molesta donar. Durant tota la meva infantesa em vaig sentir a dir, menyspreativament, que anava a l'escola dels pobres. A diferència, és clar, dels que anaven a les escoles de rics, de les quals a Tortosa n'hi havia més d'una i més de dues. Potser de pretesos rics seria més precís i, en tot cas, sempre parlant de "riqueses" materials.

Després resultava que no n'hi havia per a tant. Portaven uniformes (horrorosos, per cert) i es veia de lluny que aquells col·legis "de rics" tenien més mitjans i millors instal·lacions. Però la qualitat de l'educació que s'hi donava era manifestament millorable. I no ho dic amb cap ànim de revenja, sinó per constatació de la realitat.

Quan més endavant coincidies amb alumnes sorgits de tals factories comprovaves dues coses. Primera: funcionaven molt bé en les assignatures memorístiques. Segona: traspassats a l'ensenyament públic, en un ambient molt més obert, es trobaven desubicats, alguns i algunes amb dificultats de relació social gairebé pròpies d'un gueto.

No voldria convertir una defensa de l'ensenyament públic en una soflama contra el privat, però sí aprofitar l'ocasió per reivindicar l'opció pública en igualtat de condicions. Vivim en un país tan sensacional que la garantia de la lliure elecció es tradueix no exactament en una major aportació dels pressupostos públics als centres privats, que també, sinó en una de menor a les escoles del propi Estat.

El cas de la Mercè de Tortosa exemplifica com es poden aconseguir resultats raonables amb menys mitjans. Parlo de la meva època, els anys setanta, i de l'edifici del carrer Montcada. Us en recordeu d'aquell casalici? Havia estat seminari, institut i escola. Va ser reformat tantes vegades que no hi havia dues classes que fossin iguals. En realitat, com a lloc per jugar era fabulós. Quan les meves filles m'arrosseguen a veure pel·lícules de Harry Potter, sempre deixo volar una mica la imaginació i penso que la Mercè era el més semblant a Hogwarts que podíem trobar a Tortosa, sense màgies ni personatges fabulosos.

Va ser una educació donada amb una mà al davant i una altra al darrera, pel que fa a mitjans. Però amb la immensa fortuna de comptar amb uns professors bons de veritat. Bons pels seus coneixements, però bons sobretot pel seu compromís amb els que érem els seus alumnes. No tots els casos eren iguals, evidentment, però el nivell de la majoria era superior a la mitjana.

Per a sorpresa meva, quan vaig anar a l'institut, i després a la Universitat, em vaig trobar gent que potser no haurien sabut situar Tortosa en un mapa, però que havien sentit parlar de la Mercè i en tenien una excel·lent opinió. Dels col·legis "de rics" ningú no n'havia sentit a parlar. Deu ser que en aquest món hi ha justícia, encara que no sapiguem ben bé on.

He fet tot aquest discurs per poder proposar, ara al final, que la trobada d'exalumnes podria reivindicar el paper de la Mercè a la història local. Hauríem de fer-ho a centre educatiu públic pel qual ha passat mitja Tortosa, com em comentava l'altre dia la Susanna Ferreres, una de les organitzadores. Però també com una escola que durant un segle i mig ha practicat a peu d'obra allò de la igualtat d'oportunitats.