A l'empresa ens dediquem bàsicament a la comunicació política, bàsicament en l'àmbit local. Arran de les darreres eleccions municipals, ens hem passat gairebé un any aïllats del món i dedicats a parir campanyes, eslògans i paperassa diversa, gràcies a la qual paguem la hipoteca a final de mes i donem satisfacció al vici de menjar calent cada dia, i a sobre tres cops. Que és un vici maligne, perquè si poguéssim passar menjant calent un parell de vegades al mes ens podríem prostituir bastant menys.
Serveixi aquest prefaci per dir que se'ns va passar per alt (i hem descobert ara) un blog que elaboren a Tarragona una colla de periodistes, que donen la cara i que expliquen les mil i una del món periodístic i de la política. La cosa es diu Saló dels Penjats, en referència a una sala de l'ajuntament de Tarragona que es coneix amb aquest nom pels tarragonins il·lustres que hi són "penjats" en forma de retrat, i a la qual se celebren moltes rodes de premsa. Podeu trobar el blog a salodelspenjats.blogspot.com.
Hi podreu trobar moments molt inspirats i xafarderies d'aquelles que, tot i que aportin poc, sempre fan de bon llegir. La torna és que, tractant-se de periodistes, la cosa té també moments d'autocomplaença que freguen gairebé la masturbació intel·lectual o que expressen uns rampells d'enveja francament insana. Això per no parlar de les entrevistes a alguns polítics electes el 27-M que semblen els qüestionaris Proust que fèiem a una revista que editàvem en ciclostyl els de 7è de bàsica del Col·legi de la Mercè de Tortosa per allà l'any 1978. Deu ser que no s'hi pot fer més.
S'hi fa una defensa més o menys encesa de la dignitat de la professió periodística i hi ha cert grau de combativitat laboral. La situació de les empreses informatives a Tarragona s'hi presta bastant, però pel meu gust hi ha un to corporativista massa evident i, si bé la defensa d'alguns bons professionals recentment acomiadats està més que justificada, en determinats moments també es defensa a certs personatges de la professió que no s'ho mereixen i que ningú ploraria (ans aplaudiria) si es quedessin ells a l'atur.
En resum, com a blog de bugada mediàtica i política no està malament del tot, però no explica cap història realment sucosa. Al menys té el mèrit d'anar més enllà de les preteses seccions confidencials d'alguns mitjans de la zona, que només expliquen xafarderies de cafè i sense gràcia. Ni que sigui per aquesta comparativa, el considerem una bloc refrescant i que mereix una visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada