Els periodistes no sempre parlem de futbol o de dones (o d'homes si és el cas), com tenim fama. De vegades ens dóna per temes profunds, com la internacionalització de l'economia catalana. Que discutim sobre aquestes qüestions a taula no implica necessàriament que ens haguem intoxicat amb algun dels productes líquids que acompanyen el menjar. Més aviat deu ser per compensar el baix nivell argumentatiu amb què sovint treballem.
Siguin com siguin les coses, fa poc he tingut una conversa amb altres col·legues en què intentàvem esbrinar quin és el sector de l'economia catalana que més ha aconseguit transcedir les fronteres del país. Un servidor ha trencat l'aparent unanimitat existent sobre la indústria del cava. Qui hagi seguit aquest blog mínimament, haurà comprovat el meu pensament al respecte. El sector cavista salva els mobles any rera any venent la meitat de l'anyada a preu de sangria de tetrabrik Pirineus enllà, i viu instal·lat en la ficció de què les coses li van bé en termes d'ampolles venudes i no de facturació, com seria lògic.
Tot i que els catalans viatgem més que mai, tampoc hem pogut concloure que el turisme ocupi el paper de sector més internacionalitzat de la nostra economia. Som un país netament receptor de turisme, que representa més de l'11% del PIB català. Però els viatges que fem fora, si de cas, repercuteixen en el PIB dels llocs visitats.
En fi, hem estat donant voltes a idees com aquestes fins que hem coincidit sobre una dada que no sabem si és per riure o per plorar. L'única empresa amb seu a Catalunya que cotitza al Nasdaq és una productora de continguts pornogràfics.
Una empresa catalana de porno cotitzant a l'índex de nous mercats de la Borsa de Nova York? Doncs sí, però hauríem de precisar una mica. Estem parlant de la multinacional Private, que l'any 1995 es va de traslladar des de Suècia al nostrat municipi de Sant Cugat del Vallès. A banda que a casa nostra hi fa més bon temps que a Estolcom (que s'hi visqui millor és més discutible), la segona generació de la família Milton, fundadora d'aquest empori del porno, va arribar fugint de la hisenda sueca.
Una altra cosa és si podem considerar els continguts de Private com a porno català. En realitat, és bastant dubtós. La seu de Sant Cugat acull alguna activitat de producció, pel que sembla, però és bàsicament una seu administrativa. Per dir-ho d'alguna forma, la producció en aquest sector està bastant deslocalitzada. I és més, no consta, que sàpiguem, cap relació ni mercantil ni conceptual amb la indústria pornogràfica autòctona.
A més, es podria discutir fins a quin punt Private és una empresa catalana. Però en el pitjor dels casos, té la seu a Catalunya i paga els impostos aquí. Bé, això últim és relatiu, perquè un negoci d'aquestes característiques està molt diversificat geogràficament, però si més no l'Ajuntament de Sant Cugat li cobra l'IBI, l'IAE i suposo que els rebuts de l'aigua i de la brossa. I no era català tothom que vivia i treballava a Catalunya?
Una altra cosa és com agafar-nos que l'única empresa amb seu a Catalunya i amb la presència més rellevant als mercats internacionals sigui una que es dedica a la pornografia. No ho dic des de cap punt de vista moralista. Ho dic des del punt de vista del pagats que estem de nosaltres mateixos, molt sovint sense cap dada objectiva que ho sustenti. Que els continguts pornogràfics siguin el sector més internacional de la nostra economia..., quina vergonya per a més d'un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada