dijous, de gener 24, 2008

Una cadira que dóna mala estrugança a l'Ajuntament de Calafell

Ara explicaré una història curiosa que fa temps que tinc ganes d'escriure. La cosa no passa de la categoria d'anècdota, però té la seva gràcia. És una història d'una cadira. D'una cadira que forma part del mobiliari de l'Ajuntament de Calafell.

Conec el cas pels anys que vaig treballar a aquella casa i pel vincle professional extern que hi conservo. De fet, sembla que tinc assignat el paper d'explicar als nous usuaris d'aquesta cadira la mala estrugança que l'acompanya. La cosa va començar cap al 1998, quan l'àrea d'alcaldia va ser remodelada. Es va crear una sala de reunions nova de trinca, a la qual l'alcalde tenia una cadira que es diferenciava de la resta pel fet de tenir rodes. Entre 1998 i 2003 a aquesta cadira s'hi van seure fins a tres culs diferents, alguns de repetits, arran de l'agitada vida política d'aquells anys.

L'any 2003, el llavors convergent Joan M. Triadó va recuperar l'alcaldia i una de les seves primeres decisions va ser canviar el seient. L'home li havia agafat mania a la cadira. Deia que portava mala sort i que els que hi seien, tard o d'hora saltaven. Si més no en això últim no li faltava la raó. Ell mateix havia perdut l'alcaldia desprès de seure-hi i als seus dos successors, Jordi Sánchez (aquest dos cops) i Josep Parera, els havia passat el mateix.

La cadira no va ser llençada a les escombraries, sinó transferida a l'ús dels tècnics que treballen a l'alcaldia. Us voleu creure que els tres o quatre tècnics que l'han usada des de 2003 ençà han acabat saltant de l'Ajuntament? La gràcia és que la cadira l'acaben col·locant sempre a tècnics que venen de fora, perquè els que ja són a la casa no en volen saber res.

Avui he coincidint amb el nou ocupant del despatx on hi ha la cadira maleïda i li he explicat aquesta llegenda. Al principi no s'ho ha cregut. Però quan li he fet la relació dels culs que hi han passat al llarg de 10 anys i que ja no hi són, no ha fet gaire bona cara.

És normal. Serà una llegenda, però té un fonament bastant irrebatible.

2 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Quin iuiu...

danunic ha dit...

"mala astrugància"
ho hagués escrit igual,
però per fi ho he trobat
a l’enciclopèdia online.
dóna corda al català! hehe
sort amb el blog i a la vida
en general. una abraçada.