dissabte, de gener 12, 2008

Viva España?

Jo no acostumo a exterioritzar gaire els sentiments patriòtics. Però quan em toquen el crostó més del que és tolerable, o quan es pensen que els catalans som rucs, acostumo a dir-ne alguna de fresca. Serveix de poc, és veritat, però al menys va bé per netejar el fetge. Potser el que diré a continuació em situarà dins d'algun terreny polític. Però sàpiguen tot vostès que la meva militància està reduïda a la lluita contra les aixecades de camisa i contra els atemptats a la intel·ligència.

No sé si aquesta introducció escau gaire a un comentari sobre la lletra per a l'himne espanyol. Bàsicament, perquè és una qüestió que em deixa bastant indiferent. Al meu país ja en tenim d'himne. I deixin-me dir-los que, a mi, Els Segadors és un himne que no m'agrada excessivament. És un himne musicalment avorrit i amb una lletra carregada de mal rollo: tampoc demano una xaranga, tot i que sí que desitjaria una lletra positiva perquè seria senyal d'una història més normal i menys desgraciada.

Però és l'himne del meu país i si algú diu que els catalans som uns "plastes" per tenir un himne així, sempre li contestaré que els catalans som com volem i que tenim l'himne que ens dóna la gana.

Ho dic perquè em sembla que el principal problema de la lletra proposada per a l'himne espanyol no és que sigui carrinclona, que ho és i molt. És que l'himne espanyol és com és (i no tenir lletra és una de les seves característiques) i se suposa que els espanyols n'haurien d'estar orgullosos. Al capdavall, és un país molt més nacionalista que els nacionalismes que tant denosten (aquells que anomenen "perifèrics").

Però que no acabin d'estar conformes amb els seus símbols diu molt en el terreny de la psicologia política. Viuen en un país tan meravellós que l'han d'imposar als països del seu entorn, però a l'hora de la veritat no s'acaben d'agradar. És normal. Catalunya va convertir en himne una cançó popular, a l'estil de la Marsellesa, de la mateixa forma que la bandera no neix de fets històrics demostrats, però sí d'una llegenda molt arrelada. En canvi, quan es van "inventar" Espanya al segle XVIII, i van tenir necessitat de dotar-la de símbols, van tirar de la bandera que feien servir els vaixells de guerra per reconèixer-se i no disparar-se canonades entre ells, i d'una marxa que es tocava quan el rei apareixia per algun lloc. La història també ensenya aquesta mena de lliçons.

En tot cas, ja s'ho faran i si troben trist que els jugadors de futbol no puguin cantar l'himne abans dels encontres internacionals, doncs no saben la sort que tenen. Altres països ho tenim bastant més complicat perquè les nostres seleccions puguin no cantar l'himne abans dels partits, sinó disputar encontres internacionals.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, m’agrada força aquest últim post que has penjat, el trobo prou interessant. Podries dedicar un dels teus espais radiofònics a difondre i explicar una mica el perquè el himne espanyol no te lletra. Molta gent ignora el seu veritable motiu. Un saludo.

Tortosí absent

MoNaLiTza ha dit...

Llàstima que els blocs no tinguin emoticones...! Et mereixeries un aplaudiment, però dels grossos!
Mira..., si no et fa res, et deixaré un altra cosa que també il·lustra el teu post. Un Tube.

Bon dilluns i bona setmana!

Toni Gallardo ha dit...

Tortosí absent,

el programa de demà parlarà precisament d'això. Sembla que m'hagis llegit el pensament.

Ara que el famós encostipat ja sembla superat i que la veu està recuperada (l'afonia va arribar a ser forta de debó), el programa torna a rutllar.