L'entossudiment de Zapatero per assistir a la cimera de Washington és difícil d'interpretar. Potser no és més que una mera cursa de nacionalisme espanyol amb el Partit Popular. Si no, no s'entén. Arriscar una trompada internacional, per no dir un ridícul majúscul, per aconseguir el que no serà més que una foto... Perquè si algú creu que aquesta reunió de potències mundials servirà per a alguna cosa real, va llest.
Això de refundar el capitalisme, que sona a brindis al sol, hauria d'indicar-nos l'abast real de tan magne encontre mundial. Refundar el capitalisme? Algú que no tingui el cap avariat pensa que a Washington es reescriuran les lleis i normes que han regit l'economia mundial durant més de mig segle, simplement perquè uns polítics tinguin la necessitat de traslladar a les seves respectives opinions públiques que fan alguna cosa? Ja els donaran permís per fer algun mínim gest els poders econòmics davant dels quals tots els governs mundials porten mesos baixant-se els pantalons?
És més, que el convocat d'aquest fòrum sigui un dels principals responsables de l'embolic és poc menys que una burla. Com us agafarieu que a l'acusat se'l posés a presidit el tribunal? Ens pensaríem que ens prenen per alguna cosa lletja. Doncs això, ni més ni menys que això, passa aquests dies a Washington. A la vista de tothom, i sense cap vergonya, com queda demostrat pels cops de colze que hi ha hagut per apuntar-se a la foto.
Al final, el president del govern espanyol se n'ha sortit i ha tret pit pel que ha venut com un èxit ressonant de la políica exterior d'Espanya. Però no ens enganyem, la cosa no passa d'una foto. I, en tot cas, si la presència a la cimera de Washington marca un abans i un desprès de la recent història diplomàtica espanyola, Zapatero s'hauria de preguntar llavors quin balanç pot presentar en aquesta matèria. A veure si al final tenia raó el PP quan parlava de la "diplomàcia bananera" de Zapatero. I ho dic després d'haver defensat a Zapatero l'any 2004 quan va retirar les tropes d'Irak, perquè a banda de la injustícia d'aquesta guerra i els enganys que la van "justificar", les promeses electorals estan per complir-les.
No obstant, tampoc és que el PP tingui gaire autoritat moral per parlar de la diplomàcia de Zapatero. Seria molt fàcil recordar la foto de José María Aznar, la de les Açores, i el cacau en què ens va ficar. Potser és demagògic i tot, però les coses també són com són. I si tot es redueix a fotos, les que no serveixen per a res tenen si més no el valor de ser inofensives.
Tampoc hem d'oblidar que si Espanya no està en determinats fòrums internacionals és perquè Aznar va creure que n'hi havia prou amb la seva amistat personal amb Bush. És veritat que els grups ad hoc, com el G-7, el G-20 o el G-3459, no figuren en el Dret internacional i, per tant, tothom és lliure de crear-ne i de convidar qui vulgui. Però no és menys veritat que Aznar no hi va posar major esmerç, i això que l'amistat amb Bush deuria posar-ho fàcil. I és que, fins i tot en matèria de fotos, Aznar va preferir altres imatges.
Aquesta línia argumental podria allargar-se preguntant-nos, per exemple, perquè a Zapatero li dolen tant les invectives del PP sobre política exterior que necessita rescabalar-se'n com sigui, fins i tot amb gests buits com aquest que ens ocupa. Però és innecessari. Ja s'haurà entés que tot aquest assumpte és d'una vacuïtat gratuïta i insultant. La política es mou massa sovint per ficcions d'aquesta mena, que pot ser que entenguin els polítics, però gairebé ningú més.
En tot cas, si alguna crítica raonada se li pot fer a Zapatero es l'escassa convicció europeïsta que està demostrant. Pensa el govern que la Unió Europea no representa prou a Espanya? Clar que llavors la mateixa lògica podria aplicarse a Franca, al Regne Unit o Alemanya, que han anat a Washington a títol individual. Però també és evident que és molt millor que a un el representi la Unió Europea que els havans que s'hagi fumat, amb els peus damunt de la taula, mentre es parla en texà en la intimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada