Com l'estiu passat amb l'enrenou que es va produir a l'aeroport del Prat, ja tenim tema per animar l'estiu. Trigui el que trigui a resoldre's definitivament l'apagada, tindrem rius de tinta, hores de ràdio i televisió i bits a cabassades, per no parlar de les enganxades polítiques que, de fet, ja han començat.
És normal que hi hagi un bon escàndol i justificada la indignació dels afectats. Ens pensem que vivim al primer món, però quan es viatja una mica t'emportes cada sorpresa... I pel que fa a la cosa elèctrica, jo flipo en colors d'haver constatat com els monopolis públics d'energia i serveis funcionen de primera a llocs com França. Només al país veí s'han vist manifestacions de milions de persones per oposar-se a les privatitzacions. No es convocaven perquè el servei fos dolent, evidentment.
Una última reflexió sobre el barcelonocentrismo i la forma de treballar dels mitjans de comunicació. Més enllà de l'aspecte quantitatiu, que no és menyspreable, sembla que el país
s'esfonsa perquè la reparació trigarà unes hores més de compte. I naturalment perquè el problema ocorre a Barcelona.
Tothom pot fer memòria dels pobles de l'interior que s'han arribat a quedar dos i tres dies sense llum. Ja sabeu: les avaries eren molt més senzilles de reparar, però els perjudicats constitueixen un segment poc rendible per a les elèctriques. Més ben dit, per a l'elèctrica, perquè tampoc és que puguem triar gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada