La gent a Barcelona està literalment cremada. No n'hi ha per a menys. Dos dies sense llum en una societat moderna com l'actual no hi ha qui els aguanti. Fins i tot Hisenda s'ha vist obligada a ampliar cinc dies el termini per presentar la declaració de l'Impost de Societats, que acabava avui. No cal oblidar que enguany era obligatori presentar per via telemàtica un dels models de declaració.
Per si no estava ja clar, episodis com aquest demostren tant la fragilitat dels serveis i infraestructures sobre els que descansa l'activitat productiva i la nostra pròpia vida, com la dependència absoluta que tenim dels subministraments energètics.
No és que la resta de països no tinguin problemes d'aquests. El que passa és que n'ocorren bastants menys i que la capacitat de reacció és infinitament millor. Potser és impossible demanar la perfecció absoluta o decidir per decret que no hi hagi més avaries. Però a banda de les inversions necessàries per a prevenir-les, el que s'ha d'exigir és que la resposta sigui molt més ràpida i eficaç.
Sobta veure com desastres d'aquesta mena, tant aquí com a l'exterior, sovintegen a sectors privatitzats. L'exemple dels ferrocarrils britànics, que conec perfectament i pateixo sovint per motius familiars, no pot ser més expressiu. En canvi, els monopolis públics de llum, aigua, gas o tres, a França funcionen de primera (quines coses!) i ha manifestacions de milions de ciutadans per oposar-se a la seva privatització (com ens hem de veure!).
Al marge d'aquestes consideracions, la paciència dels ciutadans ja està tan tensada (llum, trens, aeroports, col·lapses de trànsit...) que l'abstenció electoral navega a tot drap. I no és estrany. Reprodueixo la imatge de portada d'avui de El Periódico. Un ciutadà cabrejat proposa votar al Pato Lucas. He sentit comentaris semblants per molts llocs de Catalunya, tant en la variant animal com en la de proposar a algun conegut humorista (tipus Chiquito de la Calzada). Són comentaris que sempre van acompanyats d'una amarga reflexió, a saber: que tals personatges no ho farien pitjor que els nostres polítics. Amarga, però precisa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada