divendres, de juliol 20, 2007

Les caixes descobreixen la sopa d'all

Les caixes d'estalvi fan una tasca meritòria mitjançant les seves obres socials. És el que s'espera d'elles. En realitat, és el seu objectiu, gràcies al qual obtenen avantatges fora de l'abast de la resta d'operadors econòmics. Per això són sorprenents els laments de la patronal de les caixes. Des de quan constitueix un mèrit complir amb una obligació?

Les obres sociales poden ser discutides en el seu contingut, però no el plantejament general. Els serveis assistencials que van prestar en altres altres (inclosos els de caràcter sanitari) van anar passant, amb tota lògica, a l'àmbit públic. Avui es podria discutir si en comptes d'organitzar exposicions espectaculars i de cost elevat, no valdria la pena apostar amb major valentia pels emprenedors o per les noves tecnologies, per exemple invertint en trencar l'escletxa digital. El tema dels microcrèdits llueix molt, i està molt bé, també s'ha de dir, però em temo que sigui una qüestió de moda abans que de convicció.

Sigui com sigui, el principi general és perfectament vàlid i plenament coherent amb l'esperit fundacional de les caixes, que venia a ser el de constituir una espècie de capitalisme popular. Potser la idea de facilitar l'accès universal al crèdit hagi quedat una mica desfassada (perquè, per cert). Però el retorn a la societat es pot fer i s'ha de fer, perquè les caixes treballen amb menors exigències que els bancs, però amb els mateixos preus pels seus serveis.

Potser pagar una comissió per una trasferència dolgui menys, si sabem que el seu import es dedicarà a una bona causa en comptes de ser destinada al repartiment de dividend. És una singularitat que té el seu mèrit. Però no en té més, per descomptat, que el d'aquells que exerceixen filantropia i altruïsme per pròpia voluntat sense estar-ne obligats.

Demanen les caixes una diferenciació de la resta d'empreses que apliquen programes de responsabilitat social. La diferència ja existeix i no és a favor de les caixes. Reclamar la diferència a aquestes alçades és com descobrir la sopa d'all.