diumenge, de gener 27, 2008

Ens calen corcons, però els corcons no sempre serveixen

A un altre lloc d'Internet, que ara no fa al cas, defensava avui la necessitat dels corcons. És a dir, aquelles persones que no fan altra cosa que tocar la pera. No aporten mai solucions, si més no solucions possibles o viables, però a qualsevol societat li fan falta. Ni que sigui per fer de mala conciència, per exemple.

És com si vols fer un pla d'emergència: busca't un pessimista dels que saben trobar la pitjor situació possible. No arreglen mai res, però aquesta habilitat de posar-se en el pitjor és útil.

No obstant, els corcons tenen alguns defectes molt habituals, que, mutatis mutandis, fan que a la vegada no serveixin per a res. Potser el seu defecte més acusat sigui el de no pair que una idea la tingui un altre. Tampoc porten gens bé compartir el monopoli de la raó o la veritat.

Poseu-vos la mà al cor (o al lloc que cregueu oportú) i penseu en algun personatge del vostre poble. Segur que trobeu a algun d'aquests sabuts de poble, que no passen d'aquesta categoria per molta "intel·lectualitat" que vulguin desplegar o per molt boques que siguin.

10 comentaris:

Gustau Moreno ha dit...

En el cas que ens ocupa, penso que Josep Bayerri és un corcó que encara serveix.

Toni Gallardo ha dit...

Jo penso més o menys el mateix, però desprès d'aquesta cascada m'assalta algun dubte.

Parlant més concretament de Josep Bayerri, penso que és una de les ments més clares de la zona. Però també que la lucidesa se l'ha administrat ell mateix molt irregularment.

Anònim ha dit...

Toni Gallardo, et recordo de la teua etapa de " Ebre-informes " i del que vas apendre de Pepe Bayerri, segons les teves propies paraules.

Toni Gallardo ha dit...

No puc negar que sóc periodista gràcies a ell. Però no m'estic contradient. És que l'agraïment no em fa ser cec. Això del sentit crític ho vaig mamar per primer cop de Bayerri precisament.

I escolta, d'això d'Ebre-Informes en fa 25 anys. Moltes gràcies, però el tema ja està una mica passat.

En tot cas, com que una cosa no té res a veure amb l'altra, reitero el que he dit, amb símil futbolístic inclòs: Bayerri és un gran jugador, però un gran jugador molt irregular.

P.S.– Per cert, veient que em coneixes tant que pots citar les meves paraules, no passa res si signes, no trobes? Igual podem compartir el record d'alguna batalleta.

Anònim ha dit...

Com hem de compartir el record de cap batalleta si em recrimines que t'hagi recordat el teu pas per Ebre-informes?. De totes maneres, que jo et digues el meu nom, no et diria absolutament res, ja que el que se, ho se per ser obsevador, haver compartit alguna roda de premsa ( i no soc periodista) o alguna presentacio, o simplement haver escoltat quant tu ho deies, i jo tindre bona memoria. No te mes importancia que aquesta.
I a mes a mes, coincidim amb lo de la irregularitat.
Fins una altra.

Toni Gallardo ha dit...

Amic anònim, no t'he volgut retreure res i lamento haver-te donat aquesta impressió.

El que passa és que de vegades em sorprén que la gent recordi amb tanta precisió coses de fa 25 anys. O que em valori en l'actualitat a partir de records d'una època tan remota. No perquè m'avergonyeixi de res, és clar, sinó perquè la persona és la mateixa, però les seves circumstàncies són molt diferents.

Jo visc fora de les Terres de l'Ebre des dels divuit anys i comprenc que la gent només recordi un jove principiant del periodisme, amb més ganes que seny i tan descarat que podia semblar fins i tot maleducat. Però ha plogut molt des de llavors i a vegades, per aquí, sembla que no.

Tampoc té més importància que aquesta. Això que he escrit ha estat una reflexió sobre la marxa. Però que fa temps que em ronda pel cap, perquè no és el primer cop que faig un comentari sobre algun tema de Tortosa i em surt algú fent-me memòria que quan tenia setze anys potser deia o pensava diferent.

Tot això no és un retret. És una simple constatació del que passa.

Pel que fa a Bayerri, ja he dit el que havia de dir. Que em donés les primeres lliçons de periodisme als 15 anys i li estigui agraït per això, no treu que als 41 pugui comentar que és una persona d'una brillantor inconstant.

Amic anònim, malgrat tot, no em tanco a compartir recors de batalletes amb tu.

Anònim ha dit...

Toni, saps que et dic? que segurament tens molta rao en el que dius, i analitzant-ho fredament, al fons, al fons, el recordar una cosa tant puntual com el teu pas per Ebre-informes, nomes ha estat un escusa per posar cullerada al teu bloc, com, per una altra part intento fer a tots aquells que visito i mes si son de gent de la terra. A mes a mes al poder lligar-ho amb Pepe Bayerri, al que sempre he admirat molt, pos doblement encantat.
No se, obviament, les intencions ni motivacions dels que teniu un bloc, pero, quant llegeixo les entrades i no veig cap comentari per poc que pugue fer-ne un, el faig. I per una altra part, quasi sempre ho faig anonimament, prova de que no em mou cap intencio exibicionista.
Ara si que no t'emprenyo mes.
Adeu.

Toni Gallardo ha dit...

No has emprenyat en cap moment. I t'agraeixo que hagis deixat comentaris. Jo no escric pel que em puguin dir, sinó per a dir les coses que tinc ganes de dir. Però si penjo opinions al bloc és per a compartir-les.

Gràcies novament per la teva visita i per aquest intercanvi. Això també és la funció d'un bloc.

Anònim ha dit...

Toni, la veritat dol de vegades, no t'ho sembla?

Toni Gallardo ha dit...

Anònim,

és a mi que m'ha de doldre alguna cosa?