Aquests dies s'ha plantejat perquè serveixen els debats electorals. El de dilluns passat va tenir una audiència televisiva espectacular (més que un Barça-Madrid, que és el paradigma en aquestes qüestions), tot i ser molt fluix com a espectacle. Però no tot el que mata engreixa. I considerant que els debats, com les pròpies campanyes, no s'usen per explicar propostes, ens hem de preguntar si al menys serveixen per fer canviar la gent de vot. O més ben dit, per mobilitzar els potencials votants situats en l'abstenció, que és el que es porta en èpoques en què els comportaments electorals estan assentadíssims.
L'evidència, no sé si trista o positiva, és que un debat com el de dilluns passat entre Zapatero i Rajoy no té una traslació pràctica en el resultat electoral més enllà d'un punt percentual, dos sent generosos. Es pot discutir si aquesta minsa diferència se suma a la que pugui produir la campanya globalment considerada, o si hi queda subsumida. Amb aquests marges tan petits, importa poc. O si més no és el que sembla.
Lògicament, hom es pot plantejar perquè cal fer campanyes com les actuals si ben just tenen cap incidència en el resultat. Però aquí és on entra l'al·lusió a la Fórmula 1 que feia en el titular. Un punt o dos de diferència són vitals quan les distàncies són de tres punts. És com tots els invents i provatures que es fan a un monoplaça de Fórmula 1 per aconseguir que faci una volta dues dècimes de segon més ràpid. Quan els temps es mesuren en mil·lèssimes, dues dècimes són una diferència decisiva.
Després del debat de dilluns, Zapatero ha obert forat en relació a Rajoy en les enquestes. Entre un punt i mig i dos punts, per ser precisos. Si això es confirmés el dia 9, aquest mínim canvi pot decidir les coses. No és necessàriament la diferència entre una majoria relativa i una eventual, tot i que poc probable, majoria absoluta. És la diferència entre que a uns els surtin els números per governar si cal en minoria o els altres no puguin sumar ni a trets.
Les campanyes actuals a tot drap podran ser molt qüestionables. Més encara si valorem els mitjans emprats en relació als limitats objectius que poden assolir. Però si els partits van a per totes és perquè el que es juguen s'ho juguen en un marge molt estret. Altra cosa és que els partits es juguin molt més que poder portar a la pràctica, des del govern, el seu programa. Aquest és un dels efectes colaterals de la professionalització de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada