Això del bloc acaba sent un autèntic vici. Quan el vaig obrir, aviat farà tres anys, pensava que em serviria per esbravar-me. La possibilitat d'expressar opinions sense filtres aliens mai no s'ha de menystenir. Entre altres raons, perquè va molt bé per a la salut: treus la bil·lis acumulada, li fas un "reset" a la pau interior i fins i tot fas més bona cara.
Però en aquella època devia estar molt esbravat per altres conductes, perquè els inicis van ser molt irregulars i inconstants. El primer Ebrebloc em va sacsejar una mica la mala consciència. Allà s'hi va presentar un interessant estudi estadístic, segons el qual es podia considerar inactiu un bloc que no s'hagués actualitzat en els darrers sis mesos. La dada va ser suficient per fer-me adonar que la falta de temps era una mera excusa. Sempre tens un raconet, ni que sigui un cop a la setmana, per penjar alguna cosa al bloc.
Des d'aleshores, m'he anat animant i li he agafat un gust diferent a la cosa. El bloc serveix per a "arrear", igual que abans, però també com una joguina amb la qual experimentar i provar coses noves. Allò del nen amb sabates noves se'm podria aplicar a la perfecció. Si em permeteu un incís, a les passades eleccions municipals a l'empresa vam portar una campanya d'un client. El bloc de campanya el vaig portar personalment i he de dir que és la vegada que m'ho he passat millor treballant en força temps.
Això no implica adhesió ideològica ni res que s'hi assembli. Allò era una feina professional. Pagada per més senyes. La qual cosa no treu que resultés un treball d'aquells que et fan disfrutar com un animal.
Per coses com aquestes, el meu bloc s'ha anat convertint una mica en un basar digital, a base d'afegir-hi tota mena d'artefactes: enllaços, comptadors, enquestes, pronòstic del temps... Avui, aprofitant que tenia un matí de dissabte lliure he atacat un compte pendent des de feia temps: obrir espai a Flickr.
La meva afició a la fotografia és llarguíssima i d'uns quants anys ençà ha esdevingut una activitat semiprofessional. No em considero fotògraf amb totes les lletres (n'hauria de saber molt més, però que molt més), però obtenir fotografies forma part de la feina. Les meves imatges, no obstant, tenen un problema (si és que és un problema) de visibilitat. Com a tals fotos meves, vull dir. Les que pugui fer per motius de feina, rarament s'identifiquen com a meves. Les que faig per gust molt sovint no les veu ni la família. Ara, en canvi, aquest gran invent d'Internet em permetrà compartir-les.
Ja aviso que, en matèria de fotos, són tan rar com a l'hora d'escriure. Vull dir que el meu gust no correspon necessàriament amb el de la majoria. A mi m'agrada captar, si puc, un moment, més que no pas un paisatge. És a dir, prefereixo les instantànies caçades al vol. Naturalment, és perquè a mi l'escena en concret em diu alguna cosa.
Per no fer-ho més llarg, si us ve de gust, em trobareu a www.flickr.com/photos/tonigallardo. També hi podeu accedir directament des dels menús que hi ha a la dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada