Aquest dissabte, a Gelida (Alt Penedès) hi haurà una reunió per mirar de constituir una xarxa de blocaires del Penedès. Sovint es parla del fenomen dels blocs a les Terres de l'Ebre, però l'eclosió blocaire que hi ha a les comarques que formen el Penedès ha passat bastant inadvertida. Suposo que deu ser un dels efectes negatius de ser un territori que una mica és terra de ningú, ni Barcelona ni Tarragona.
No obstant, el fenomen blocaire penedesenc té molts punts de coincidència amb el fenomen ebrenc. Com a les Terres de l'Ebre dels darrers anys, hi ha hagut una revifada molt important de la consciència de la identitat del territori. S'han aplegat forces al voltant de la demanda de la Vegueria del Penedès, però també hem tingut detonants, estil Pla Hidrològic, que han animat el cotarro.
Aquí no ha estat un projecte únic, sinó un seguit d'"agressions" territorials força diversificades, emmarcades dins d'un brutal creixement demogràfic vingut de Barcelona i d'una situació geogràfica molt estratègica (haureu sentit parlar de comarques ròtula), que diuen que porta molts avantatges, però a la qual és més fàcil comptar-li els inconvenients.
Desprès, lògicament, els blocs parlen del que parlen. N'hi ha de dedicats a les campanyes contra això o contra allò, però quan la cosa agafa embranzida es diversifica molt. És el que tenen els blocs, i és la seva principal gràcia: permeten que tothom expliqui el que li vingui de gust. Perquè us en feu una idea de la versatilitat de l'invent, aquí al Vendrell ens ha sorgit una figura molt peculiar, l'integrisme catòlic de la qual deixa a Rouco Varela i al propi Papa Ratzinger com si fossin teòlegs de l'alliberament, o directament com a monjos exclaustrats. Veure per creure!
Convoca la reunió de dissabte (algú ha de fer-ho) el gelidenc Daniel García Peris. Fa temps que el Daniel ha organitzat un llistat de blocs penedesencs, que podeu trobar aquí. En som un centenar, tot i que jo en trobo a faltar algun del meu poble. Amb les distàncies que vulgueu, el Daniel, a qui no conec personalment (cosa també normal en la colla digital), ve a ser el Manel Zaera del Penedès.
Podeu trobar més informació de la trobada punxant aquí. Serà dissabte, a les 6 de la tarda, a la Unió del Casal Gelidenc.
La iniciativa és positiva. Jo he escrit, a propòsit de l'Ebrebloc, que potser no calen tantes formalitats. En tot cas, dono per benvinguts tots aquests projectes, sempre que el fet de formalitzar-los no els faci perdre la frescor original. El risc que una idea fresca i original acabi sent una de tantes, a partir del moment en què es fa "oficial", no és tan remot.
Si no passa res, dissabte aniré a la reunió de Gelida i ja us explicaré.
2 comentaris:
Hola Toni,
T'agraeixo que em comparis amb el Manel Zaera però és massa...
Estic segur que n'hi han més dels 127 blocs que fins aquest moment estan llistats. Entre tots farem augmentar la Penedesfera. Si's plau tots els que trobis a faltar pots deixar un comentari a la llista i l'afegiré.
El que sigui aquesta comunitat o no sortirà dels mateixos blocaires del Penedès. Sóc optimista i podem tenir una xarxa semblant a l'Ebresfera. Amb blocaires com tu, del sector de la comunicació, l'èxit està assegurat.
Per cert, també tenim el grup Penedesfera a Facebook i el lloc de promoció de notícies El Nord del Penedès per tal de millorar la comunicació i la participació entre els penedesencs.
Ens veiem a Gelida!
Des que vaig començar a llegir els primers blocs (recordo especialment un de molt enginyós que es deia "El blog dels meus collons trinxats"), em va aparèixer aquest sistema com quelcom curiós, res a veure amb les webs o els fòrums (eines de comunicació que jo em vaig procurar, he de reconèixer que amb molt d'esforç)
Els blogs oferien a l'usuari un entorn relativament senzill de manipular, un mitjà còmode que permet la comunicació sense necessitat d'haver de fer un màster en HTML o altres històries. I això ha estat la clau del seu èxit. Això i, evidentment, cadascuna de les persones que hi ha darrera d'un bloc ben parit, ja que com en totes les circumstàncies que ens envolten en la nostra quotidianeitat, en assumpte de blocs, n'hi han que diuen molt i molt bé i n'hi han d'altres que no se'ls acaba de veure la vora (no és el cas del que ens acull)
Publica un comentari a l'entrada