Una amistat avesada a la realitat cubana em matisa la informació anterior sobre els sous a Cuba. Els trenta euros mensuals són salari d'enginyer aeronàutic. Els salaris d'obrer, per anomenar-los d'alguna fora, estan sobre els 15 i fins i tot sobre els 10 euros mensuals. Jo ja havia dit que la meva xifra era per a llocs de treball qualificats i "arreglats", però no creia que la cosa fos tan apurada. Quan em parlen de sou d'enginyer aeronàutic és en el sentit literal de l'expressió, no una forma de parlar per a referir-se metafòricament a una feina ben pagada.
L'amistat també em recorda que aquestes quantitats són comptades en CUC, la divisa convertible cubana. Allà funcionen dues monedes. El peso és la que es porta a carretades plenes per anar a comprar el pa, per entendre'ns. La CUC, que equival aproximadament a 70 cèntims d'euro, és la moneda més o menys de debó. Com els rubles o els rubles certificats que, en la seva època, funcionaven a la Unió Soviètica.
La CUC dóna accès a molts béns i serveis que només es poden comprar amb la divisa convertible. Però és mera teoria, perquè els sous són d'allà, però els preus d'aquí. Un litre d'oli de cuinar (tal com ho diuen, calculo que no serà un extra verge DO Siurana) costa dos CUC. Quan se'n cobren 10 o 15 al mes, és per no menjar res fregit. Més ben dit, es dóna el cas que els veïns de tota una escala es posen d'acord per comprar-ne plegats un litre per a tot el mes. Molt es deu haver d'estirar.
Un telèfon mòbil, tots d'idèntic model oferts per la telefònica estatal, costa 150 CUC. Per això dèiem que la liberalització era un brindis al sol perquè no s'ho podria pagar ningú. Però hi ha truc. El secret està en els diners que els cubans rebin dels seus familiars residents a l'estranger. Avui a TV3 ja sortien imatges dels primers DVD venuts amb el manà arribat de l'exili.
S'ha de reconèixer que els del Partit Comunista Cubà se la saben llarga. Ho venen com a liberalització i obertura, que sempre queda bé, quan és un mer tema de diners. Com aquí Franco, que va aconseguir finançar el desenvolupament dels anys seixanta, gràcies al qual va poder aguantar vint anys més al poder, per les remeses que enviaven des d'Alemanya o Suïssa els emigrants espanyols. Per cert, us n'adoneu que prop estan de tocar-se els extrems?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada