Capitán, mande firmes

Suposo que heu vist les imatges del primer acte de Carme Chacón com a ministra de Defensa. Acostumats a veure-la amb somriures d'aquells que llueixen tota la dentadura, ahir feia francament mala cara. A risc que algú m'acusi de masclista (la crítica és merament política, però quan et poses en aquests territoris no se sap mai), se m'acuden unes possibles explicacions:

–És la cara que Carme Chacón fa quan no li fan retrats. Poc probable, ja que no és que hi abundessin les càmeres, sinó que era "la" foto del dia.

–Li van dir que havia de posar cara de mala llet, atés de què anava el tema. Mala senyal de bon començament.

–Els nervis per la novetat. Si és el cas, que es vagi acostumant, perquè no visitarà caserna ni base on no la rebin amb això que anomenen "honors d'ordenança". I en visitarà unes quantes dotzenes.

–L'emoció. És possible. Quan acabava el discurs amb allò de "Capitán, mande firmes", semblava que estaven a punt de saltar-li les llàgrimes.

–El dur xoc amb la realitat. Bono s'hi trobava molt còmode, però és normal que les formes "guais" de fer política es trobin desubicades, al menys al principi, a l'hora de dir "Firmes, ar".


Em sap greu haver-ho de dir, perquè estic d'acord amb què la designació d'una dona com a ministra de Defensa. En un món normal, no caldria alegrar-se de fets així. Però com el que món no és normal, cal anar donant exemple i fent pedagogia i sobretot trencant certes barreres.

A mi fins i tot m'agradava la imatge d'una dona passant revista a la tropa amb l'embaràs ben a la vista, tot i que vaig criticar en el seu moment l'ús electoral del tal embaràs. Ja sé que és una mera foto, fins i tot amb data de caducitat. Però al menys permetia que una dona amb poder es presenti com a dona amb tots els ets i uts. Que de dones que han creat un tercer gènere (ni el masculí ni el femení, sinó el del poder), ja n'hem cobert la quota amb Margaret Tatcher o amb Condoleeza Rice i altres dones de ferro.

Com que ahir ho deien conspícues feministes, crec poder-ho reproduir jo i restar sa i estalvi. Ara a Chacón només li queda aprendre a dir "Capitán, mande firmes", amb un somriure. Ho reprodueixo sense estar-hi del tot d'acord. Perquè ja m'està bé que sigui seriosa. El que no desitjo és que vulgui tenir més pebrots i virilitat que la tropa que mana. No havíem quedat que posar una dona a Defensa era precisament per trencar aquesta mena de dinàmiques?