És tan important saber anglès?

Cada any, en aquesta època, una de les urgències històriques que li agafa a molta gent és aprendre anglès. O reaprendre'n, perquè hi ha persones que porten tota la vida estudiant-ne. No es pot dir gaire cosa nova sobre la necessitat de saber anglès. Només afegir que jo a les meves filles, que tenen la immensa sort de tenir l'anglès com a llengua materna i el problema resolt, les animo a aprendre altres idiomes. La gran ja ha aprofitat que al seu institut els ofereixen francès com a optativa. El dia que em poso transcendent amb les criatures, però, les animo a aprendre xinès o àrab, perquè és evident que alguna n'ha de petar en anys a venir en aquests dominis lingüístics.

En tot cas, aquesta entrada és més irònica que seriosa, ja que vull plantejar si no estem una mica massa obsessionats amb això d'aprendre anglès. Ho dic per un sensacional vídeo, penjat a Youtube, que he descobert gràcies al blocaire ebrenc Jordi Perales. És un enregistrament d'Emilio Botín, president del Santander, fent una presentació per al públic britànic (recordem que el Santander té una important presència per aquells paratges). L'anglès que hi parla Botín és horroròs. Perales el qualifica de pseudoidioma i no puc estar-hi més d'acord.

I arribats aquí sorgeix una pregunta inquietant: si una persona com Botín ha arribat a ser qui és parlant aquest anglès espantós, és realment necessari saber anglès? És evident que es tracta d'una pregunta retòrica per seguir la conya. Una persona amb els diners que té Botín no en té cap de necessitat de saber anglès. Vagi on vagi, serà sempre ben rebut i atès en l'idioma que calgui. Una persona que viatja en avió privat i en espectaculars cotxes blindats, o que es gasta en una corbata el que menja una família durant sis mesos, es pot donar el caprici de parlar en swahili, en alguna èxotica llengua extingida... o fins i tot en català.

La reflexió, si de cas, és que parlar anglès és bastant imprescindible per anar pel món, però que de vegades ens hi capfiquem massa. A fi de comptes, per anar de turistes a Londres tampoc és que calgui saber gaire anglès. A la capital britànica el que costa és trobar angloparlants, si més no angloparlants d'origen.

Per acabar amb un altre somriure als llavis, poso aquí una altra prova documental del nivell d'anglès d'Emilio Botín. No obstant, permetin-me tancar trencant una llança en pro del senyor Botín: en realitat està fent un servei als que no parlen anglès, ja que se li entén tot encara que no sapiguem ni que vol dir yes.





En definitiva, és molt fàcil criticar, per exemple, Zapatero perquè no sap anglès, però no hauríem d'oblidar l'horripilant pseudoidioma que usa, amb atreviment sense límits, Aznar. Bé, de fet, l'expresident és un autèntic políglota, ja que a banda de català en la intimitat, se li han sentit "pinitos" en italià i en alemany (no menys espantosos) i fins i tot en "texà". Se'n recorden, no? Estamouus trabajando en elloouuu... Oh my god.