Qui esperava alguna cosa de la renovació del Consell General del Poder Judicial era un autèntic il·lús. Al final, la cosa ha funcionat, com sempre, pel repartiment de quotes de seients entre els principals partits. Més enllà de la vergonya aliena que han provocat en els darrers anys aquest i altres organismes de l'Estat elegits per aquesta mena de procediments (o com han anat les coses a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), tinc la sensació que moltíssimes persones no entenen aquests canvis de cromos.
Es podrà racionalitzar, com moltes coses en aquesta vida, però fa de mal pair. Desprès l'abstenció es veu alimentada, si més no en part, per la falta d'opcions ben diferenciades, que són substituïdes per tripijocs d'aquesta mena. I hi ha qui encara s'estranya que la gent pensi que perquè cal anar a votar.
En tot cas, totes les malvestats que es puguin dir del nou Consell del Poder Judicial queden reflectides en l'editorial que avui ha publicat el diari "El País". Si voleu llegir-la, podeu clicar aquí i no cal que jo ho faci més llarg. El titular no pot ser més expressiu: "La desfachatez". Hi estic completament d'acord.
Però si he titulat aquesta entrada al·ludint al propòsit d'esmena del PP és perquè una de les seves designacions és per al·lucionar en quatricomia i dolby-stereo. Gemma Gallego és la jutgessa que va "instruir" el cas de l'àcid bòric, la més delirant de les trames conspiratòries inventades al voltant de l'11-M. Aquesta història de no dormir va fer córrer, per usar el tòpic, rius de tinta, sense oblidar hores i hores d'antena radiofònica i televisiva, o carretades de bits. I al final va quedar en no res. Els policies que van ser jutjats van quedar absolts. Ni el fiscal que acusava es va atrevir a recórrer l'absolució.
Tot això, per no recordar la desautorització major de totes les teories conspiratòries que va fer la sentència del sumari principal de l'11-M. Tot i el malestar que provocava que el presumpte cap dels terroristes quedés lliure per un defecte de forma, la sentència, desprès ratificada pel Suprem, era claríssima: ni ETA, ni conspiracions, ni res de res. És a dir, que la senyora Gallego, per no ser desautoritzada un cop en les seves sagaces investigacions, en va ser desautoritzada dos.
Considerant la gravetat dels assumptes (no era una multa de trànsit mal posada), té aquesta jutgessa el prestigi professional que la Constitució i la llei orgànica del CGPJ requereixen als seus integrants?
No. Tots tenim clar, em sembla, que la designació de la senyora Gallego és un pagament pels serveis prestats. I si no és això, l'alternativa és encara més curiosa: un acte de rebequeria del PP, de passar-los per la cara al PSOE a una candidata que no és probable que vegin amb bons ulls, però que s'hauran d'empassar. D'empassar a canvi de col·locar als seus, és clar.
Tot i considerar que en la vergonya de la renovació del CGPJ no hi ha ningú innocent, no puc evitar pensar on deuen estar els propòsits d'esmena del PP en relació a l'11-M. Si és que n'han tingut alguna vegada, és clar.
D'altra banda, avui mateix s'ha sabut que el jutge del cas Mari Luz, aquell que no comprovava si els seus propis comdemnats complien la pena, ha estat castigat amb la irrisòria multa de 1.500 euros. Gairebé prefereixo acabar perquè no sé si acabaria fent demagògia o ofegant-me amb la fel que em puja per la gola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada