Que José María Aznar està en bona forma física és una evidència que salta a la vista. No cal veure'l en banyador, per exemple en les fotos que avui publiquen alguns mitjans de comunicació. Es nota fins i tot quan va vestit de carrer. Que l'esport practicat sigui "pijo" no li treu mèrit als beneficis de practicar-lo. Aznar fa exercici regularment i per això als 55 anys es conserva molt bé. No diré que sigui l'encarnació de la salut (ja té "palmeros" que ho fan, com veurem a continuació en aquesta entrada), però si el personatge no fos tan antipàtic es podria tirar d'ell com a exemple, fins i tot publicitari, de com madurar de forma activa i saludable.
Però no hi ha cap necessitat d'exagerar, ni de caure en el ridícul. L'afirmació, en boca del seu entrenador personal, que Aznar fa 2.000 abdominals diàries no pertany a la categoria d'exageració típica de caçadors o de pescadors, per citar la casuística més habitual. No. Pertany a la categoria de l'exageració disparatada. A aquella mena d'exageració que, fins i tot en el remot supòsit que fos veritat, no se la pot creure ningú. No és estrany que el mitjà de comunicació que ha aixecat aquesta "exclusiva", sense renunciar a publicar-la fins i tot amb certs honors, se n'hagi rigut a base de bé.
La veritat és que a mi això de les 2.000 abdominals diàries m'ha recordat quan Franco caçava milers de pardals o de conills en una sola sessió de cacera. O quan pescava tonyines que pesaven tones i tones. Als panegiristes del dictador no els importaven algunes evidències molt senzilles: per exemple, que el canó de l'escopeta s'hauria fos per rescalfament de tant de disparar molt abans d'assolir el récord, o que l'Azor hauria fet aigües pel pes de tanta tonyina. Ja sé que la comparació entre Aznar i Franco té molt mala llet. Però en realitat és una comparativa no tant entre animals com entre animalades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada