diumenge, de novembre 16, 2008

El Codi Penal, aplicat a la crisi. Perquè no?

Que la crisi no ha estat obra de l'atzar és una evidència tan palesa com que els culpables de provocar-la escaparan sense cap mena de càstig. Que es tindrien més que merescut, perquè una cosa és que a algú li surti malament un negoci perquè s'ha equivocat o no en sap més i una de molt diferent robar a consciència, pretenent-nos fer creure que en realitat ho fan pel nostre bé. Cap dels causants de la crisi acabarà davant d'un tribunal, com a molt hi farà cap algun cap de turc que fins i tot sortirà voluntari, però què temptadora és la idea...

Avui, José Antonio Martín Pallín, magistrat jubilat del Tribunal Suprem espanyol, posa el dit a la nafra en un article a "El Periódico de Catalunya" (aquí en català) de lectura absolutament obligatòria. Em quedo amb dues idees. Una, el paper que els mitjans de comunicació han tingut en tot plegat, enaltint uns comportaments immorals com el súmmum de la saviesa financera. I el més greu, sense ignorar que es tractava d'una simple ficció (i d'una enganyifa, per tant). L'altra idea: les maniobres que han portat on han portat havien estat calculades per vorejar les lleis i escapolir-se de responsabilitat penal, però resulta que totes i cadascuna d'elles podrien perseguir-se per tipus delictius clàssics i tradicionals.

Com que jo no puc explicar-ho millor que Martín Pallín, ho deixo aquí i em limito a recomanar la lectura d'un article que paga molt la pena.