Les nits electorals són un espectacle bàsicament mediàtic. I, per això, no és estrany que la cosa acabi d'una forma molt diferent a les apariències del principi. Una altra qüestió és que tot plegat sembli una muntanya russa.
Si haguéssim de fer cas als primers escrutinis, els "obamistes" s'haurien de posar automàticament de dol. Però l'embranzida inicial de McCain és més fictícia que real. L'aspirant republicà ha tirat milles allà on ja es preveïa de totes formes. I que coincideix amb alguns dels estats que tanquen urnes més d'hora.
A més, no oblidem que l'espectacle mediàtic obliga a valorar resultats pràcticament des de la primera papereta. Les moltes rucades que es poden arribar a dir, a banda de l'estultícia d'alguns opinadors professionals d'aquí i d'allà, es deuen en part al fet de treure conclusions d'escrutinis que de vegades no arriben ni a l'1% dels vots emesos.
Si hagués de dir com pinta la cosa, tot intentant no dir una rucada excesivament grossa, potser diria que Obama acabarà probablement guanyant, però el resultat anirà més just del que hom pensava. Hi haurà sorpresa? Les sorpreses, per definició, no es poden predir. Però sense excloure del tot la possibilitat, els resultats a tres quarts de dues de la matinada no permeten pronunciar-se en cap sentit. Més enllà, és clar, de dir que, en el fons, malgrat la migradesa de dades disponibles i encara que no ho sembli, s'estan confirmat la major part d'enquestes preelectorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada