Un discurs excepcional

M'he referit en diverses ocasions en els darrers dies al monumental discurs que Barack Obama va pronunciar l'altra nit a Chicago. És un dels millors discursos polítics que he sentit o llegit mai, i amb molta diferència. La capacitat oratòria d'Obama era coneguda, però aquí s'hi va lluir especialment. I no per la forma en què diu les coses, que també, sinó per les coses que diu.

És molt possible que el secret del tema estigui en un bon equip de col·laboradors i un excel·lent redactor de discursos. No obstant això, els discursos d'aquesta alçada tenen sempre, gairebé per definició, un important component personal. Els responsables de la campanya han pogut ajudar a donar-li forma a la cosa, sobretot si tenim en compte que el parlament, al capdavall, compleix al peu de la lletra els manuals de fer campanyes. Però mira, si més no, el resultat té la gràcia de ser electritzant i d'inflamar els esperits.

El cas és que me l'havia llegit en anglès i a fragments en espanyol, però ja que avui puc enllaçar a un bloc que el reprodueix íntegrament en català no he desistit d'oferir-ho als lectors que segueixen les tonteries que dic per aquí. És el bloc de Xavier Sabaté Ibarz, que a banda de les seves responsabilitats polítiques és un internauta de dilatada trajectòria. Si algú es pregunta qui hi havia per Internet fa una dotzena d'anys, li sortiran unes poques dotzenes de noms, entre ells el de Sabaté.

Només afegiré que, llegit en la meva pròpia llengua i amb tranquil·litat, em reitero en què és un discurs d'una alçada senzillament excepcional, tot i els peròs que aquí li he posat. Recomano no oblidar que és un discurs d'un president americà adreçat al poble americà. Feta aquesta salvedat, és un discurs amb el qual no resulta difícil sentir-se identificat. Potser això és un parany en el qual caiem molt fàcilment. És possible. No obstant, si algú té interès a dedicar-se a la política, o a l'ofici d'escriure discursos per a altres, que s'ho miri. N'aprendrà molt.