El plagi del nou logotip de Tarragona

Tots els que treballem en temes de comunicació, i no diguem ja si hem passat part de la nostra vida laboral en una institució pública, podríem explicar moltes històries sobre semblances sospitoses entre productes d'imatge corporativa. Evidentment, cada artista té un estil propi i és normal que les seves obres tinguin certa retirada. Però quan les obres, més que tenir una retirada, són fotocòpies, i sobretot si l'artista no és mateix és clar, el mínim que es pot dir és que hi ha un problema.

El nou logotip municipal de Tarragona s'assembla al de l'Ajuntament de San Sebastián de los Reyes com un ou a un altre ou. Potser tècnicament no serà considerat plagi pels tribunals, si el tema hi arriba. Jo he llegit sentències absolutòries en casos de plagi dignes de ser emmarcades: una d'elles considerava que no hi havia hagut "afusellada" quan fins i tot estaven "afusellades" les faltes d'ortografia i una altra dedicava uns 300 fulls a determinar, per procediments filosòfics i cognoscitius (els adjectius són de la sentència) que la inspiració podia haver arribat simultàniament, i en termes absolutament idèntics, a dues persones diferents.

Però poc importa que el color sigui clavat (ja saben, els colors tenen número i això fa que siguin fàcils d'identificar) o que la configuració general sigui la mateixa, i els detalls també. És que quan es plagia matusserament és més fàcil que t'enxampin. El manual d'aplicació del nou logo de Tarragona havia estat copiat literalment, per bé que traduït al català, fins a l'extrem que se'ls havien escapat dos o tres referències explícites a San Sebastián de los Reyes. Aquest és un dels grans perills del mètode contemporani per excel·lència per refregir l'obra aliena: és a dir "copiar-enganxar".

També tots els que hem treballat en algun moment de la nostra vida a l'Administració recordem bases d'algun concurs públic en què s'al·ludia a un altre municipi. És conegut que a molts ajuntaments, a l'hora de redactar unes bases, es tira de butlletins oficials per veure què han fet a altres poblacions. Normal, no tothom ha de saber obligatòriament de tot. L'autèntic problema és quan les bases les ha subministrat una de les empreses aspirants que, per aquelles casualitats inexplicables de la vida, presta el servei que es treu a concurs al municipi que surt em comptes del que hauria de sortir.

Suposo que m'entenen i només afegiré que seria bo que de, tant en tant, aquestes empreses, tan generoses a l'hora de facilitar la feina dels ajuntaments, perdessin algun concurs. Al menys per preservar un mínim de formes.

Aquest tema del plagi m'ha entonat una mica i més tard penjaré un post en què explicaré un parell d'anècdotes glorioses del món universitari que conec de primera mà, perquè les vaig seguir com a periodista a principis dels anys noranta. Es faran un tip de riure tots vostès.