El Danubi Blau era un vals cantat?

He posat aquest titular per ajudar a ubicar-se als que no sàpiguen de què va el tema. A l'espai d'històries curioses que faig a Calafell Ràdio vam estar parlant a principis de gener del Concert de Cap d'Any de Viena, el clàssic televisiu de l'1 de gener. Com altres coses que expliquem en aquest espai, aquest concert té el seu què.

Una de les curiositats que van sorgir es referia al universalment famós vals "El Danubi Blau". Poques persones saben que, originalment, va ser un vals cantat. En realitat va ser un encàrrec de la Societat Coral Masculina de Viena, que volia renovar repertori davant del seu concert anual de Carnaval.

La cosa de poc que no acaba com una picada de fesols. Johann Strauss fill va acceptar l'encàrrec, però la lletra li va ser imposada. Havia de ser obra del "poeta oficial" de l'entitat. Un senyor que atenia per Josef Weyl. Com a comissari de policia, que tal era la seva professió, devia ser molt bo, però com a poeta era una pena. Una altra cosa és que ningú gosés portar-li la contrària.

El cas és que, en aquesta ocasió, els cantaires es van esvalotar. Es van negar a cantar el vals i només els va convèncer l'argument que no podien fer-li un lleig al principal compositor de l'època a Viena. No obstant això, l'estrena va ser un desastre. Si als cantaires no els agradava, al públic encara li va agradar menys. El ressó dels xiulets i les picades de peu contra terra encara se senten a la Sala Diana, on es va estrenar el vals el 13 de febrer de 1867.

Però Strauss fill era home d'empenta. L'estiu d'aquell mateix any se'n va anar a París, a dirigir uns concerts amb motiu d'una Exposició Universal. Allà va fer interpretar "El Danubi Blau" en versió únicament instrumental. Va ser un èxit espectacular. Tant, que d'allà el van cridar per interpretar el vals a Londres.

I en poques setmanes, d'arreu del món van arribar milers i milers de comandes de la partitura. Un parell de dades perquè us feu una idea d'un "boom" que no sé si dir-li mediàtic. Aquell mateix any 1867 es van imprimir un milió de còpies de la partitura. En aquella època, les partitures s'imprimien amb unes planxes de coure, que permetien fer-ne 10.000 còpies. Rara era l'ocasió en què s'exhauria aquest màxim, fins i tot en composicions desprès molt famoses. "El Danubi Blau" va necessitar 100 planxes en menys de sis mesos.

Aquest vals és una composició molt popular, però hi ha qui l'ha volgut veure convertit en una icona de la cultura occidental contemporània. Això arrenca de la incorporació a la banda sonora de la pel·lícula "2001, una odissea de l'espai", d'Stanley Kubrick. Mireu l'escena aquí.

Per no fer-ho més llarg, direm que la lletra ha quedat completament oblidada, tot i que en els primers anys es va traduir al francès i a l'anglès, i que alguns "poetes" en van fer noves versions en alemany i en francès. Jo he trobat per Internet fins i tot una "versió" de l'any passat ideada per a ser cantada en karaoke.

Però com que la lletra original se'ns resistia, vam demanar als oients de Calafell Ràdio una mica d'ajut. El vendrellenc Xavier Gil ens ha fet arribar l'adreça d'un web en el qual es pot localitzar. Aquest matí, durant el programa hem prefirit no donar-la de viva veu i penjar-la aquí al meu bloc. No tothom té a mà paper i llapís per apuntar en aquell moment i si les adreces es fan llargues, i a sobre hi surten paraules en altres idiomes, al final la gent es perd.

Aquí teniu l'enllaç directe. Xavier Gil també ens ha facilitat un enllaç on es pot trobar la lletra traduïda a l'anglès.

Fins aquí la història. És evident que no hem canviat el curs de cap esdeveniment ni hem trobat un remei pel càncer. Però això ha estat una altra aventura de coneixement compartit. Són d'aquelles aventures en què tan important és el camí que es fa cap a la meta com la meta per ella mateixa.

Si voleu escoltar més històries curioses com aquesta, podeu sintonitzar Calafell Ràdio (107.9 FM), els dimarts i els dijous cap a dos quarts de 10 del matí. Per Internet, a www.calafellradio.com