El cas curiós de Calafell

A Calafell l'Ajuntament està instal·lant unes minitorres de telecomunicacions per donar cobertura de tota mena de serveis: televisió analògica i digital terrestre, telefonia mòbil, wifi, la ràdio local i les comunicacions dels serveis d'emergència (policia local, ambulàncies...).

La cobertura actual és deficient i això que Calafell és un municipi amb massa demogràfica (s'acosta als 30.000 habitants) i prop de Barcelona. Però l'orografia és complicada i la trama urbana és molt dispersa: tres nuclis de població i 30 urbanitzacions escampades per aquí per allà, algunes d'elles literalment on Jesucrist va perdre la gorra, com diu la frase propular.

S'hi han donat paradoxes molt curioses. Per exemple, el passeig marítim és un dels llocs més transitats i que concentra bona part de l'activitat econòmica. Doncs la telefonia mòbil encara tira, però el wifi és un desastre. Sabeu perquè? Perquè els edificis de primera línia de mar són molt alts i tapen el senyal de les antenes, que estan al darrera. Si no et poses directament sobre la sorra de la platja, per agafar angle i distància...

En realitat, el senyal de telefonia mòbil arriba "alto y claro" perquè el passeig marítim està obert cap a la banda del mar per motius evidents, i el senyal que arriba és el que els operadors tiren a tota pastilla des d'altres punts de la costa.

Una altra curiositat. Dues urbanitzacions (que es diuen Mas Romeu i Calafell Park i sumen uns 6.000 veïns) tenen adsl gràcies a que els passa pel costat l'autopista C-32 (la dels túnels del Garraf). No és per l'autopista en sí, sinó perquè la concessionària va encarregar a Telefònica una xarxa de telecomandament, que té una subestació just davant de Mas Romeu. Telefònica ha tirat fil des de la subestació cap a les cases.

La conya marinera és que a Mas Romeu t'instal·len una adsl en unes 24 hores, però si demanes una línia de telèfon normal i corrent et triguen tres o quatre mesos, perquè el fil en aquest cas ve per una altra banda i el barri està a tres o quatre quilòmetres del centre. O sigui, que si ja tens telèfon, l'adsl t'arriba a casa abans que si visquessis al Passeig de Gràcia. Però si no, vas apanyat.

Ves que els costaria resoldre-ho de la forma evident, però jo ja fa molt temps que no confio en la intel·ligència de Telefònica. No obstant, aquests dos barris encara s'han de considerar afortunats. Altres de més aïllats gairebé s'han de comunicar amb l'exterior amb senyals de fum.

Per acabar amb els exemples i no avorrir. L'Ajuntament té un munt d'edificis interconnectats amb enllaços de ràdio digital. Una virgueria que tira a tota pastilla i va evitar l'excavació de més de 50 quilòmetres de rases. Però dins de l'edifici principal de l'Ajuntament gairebé no es pot parlar pel mòbil. La Casa Gran queda "tapada" pel castell, que és just al darrera i en una posició més elevada i prominent, i allà no hi ha qui parli...

Les noves torres de comunicació resoldran molts d'aquests problemes. El projecte està molt ben fet. S'han buscat tres emplaçaments molt ben pensats, per assegurar la màxima cobertura, no molestar a la vista i estar lluny de nuclis habitats. Només cal veure el mapa de cobertura actual i el que hi haurà d'aquí a unes setmanes per adonar-se del canvi.

Em queda el dubte de si l'Ajuntament ha de pagar la correcta difusió del senyal de televisions privades (o fins i tot de públiques d'abast nacional i estatal). Em queda el dubte que els contribuents els haguem de facilitar millor cobertura a les operadores de mòbil o de wifi. Però la demanda ciutadana hi és i, com gairebé tot als pobles i ciutats, va a petar contra l'Ajuntament. No s'hauria de confondre l'accès a la societat del coneixement amb el Salsa Rosa, però també tenim el material humà que tenim.