Sóc un tortosí que viu a Calafell i la problemàtica de Rodalies em toca patir-ho de forma molt directa. Quan vaig arribar a Calafell fa 10 anys descobrir el servei de Rodalies va ser una grata sorpresa. Sempre que anava a Barcelona ho feia amb tren: còmode, ràpid, econòmic... A més, sense haver-te de preocupar d'on aparques a Barcelona. D'uns mesos cap aquí vaig en cotxe i el canvi és prou expressiu. Com jo molta més gent.
Aquí al Baix Penedès hi ha servei d'autobusos a Barcelona, però ni les freqüències ni el temps de viatge ni el preu (i això que el tren fa temps que va deixar de ser barat) poden competir.
La gent està encesa des de fa cinc o sis mesos perquè s'està sortint a una mitjana de dues avaries greus per setmana. Però hi ha una mar de fons que ve de cinc o sis anys enrere. No tan sols perquè les avaries i els retards ja eren freqüents, sinó també perquè el servei és exactament el mateix, en freqüències de pas i en capacitat dels trens, que l'any 91, quan es va posar en marxa. I des de llavors s'han quadriplicat els usuaris.
El que passa ara és que ja no són els vint minuts diaris de retard. És que et quedes tirat dia sí, dia no, durant unes quantes hores.
Un matís important: en aquests moments la gent ja no demana estar informada quan hi ha un problema; el que vol és que els trens funcionin i que es deixin d'altres punyetes. En un post posterior explicaré alguna anècdota sobre el servei d'informació.
Aquest ànim és fruït de la indignació generalitzada, però també de veure que el pla de xoc que va prometre la ministra de Foment és una camama: han posat un batalló d'informadors, sí, però el problema real, que és posar al dia les línies i comprar més trens continua exactament igual i se li va posant una data darrera d'una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada